Fa quatre mesos que la Fundació Pere Mitjans, que treballa amb persones amb discapacitat, busca un pis de lloguer al districte de Sant Martí per allotjar-hi quatre usuaris. Durant tot aquest temps, la resposta en posar-se en contacte amb immobiliàries i propietaris ha estat sempre negativa: denuncien que ningú no els vol llogar cap habitatge per discriminació i prejudicis. I no és l’única entitat que topa amb aquesta barrera.
La situació es repeteix sistemàticament: truquen a l’arrendador i, en explicar-li qui són i per a què necessiten el pis, els diuen que cerquen un altre perfil de llogater, sovint al·legant possibles conflictes amb el veïnat. A Pere Mitjans hi insisteixen, els recullen el contacte però mai no els acaben trucant. “No ens hi havíem trobat mai, no sé quina és la por. Discapacitats ho podem ser tots un dia“, apunta Clara Clos, directora de la fundació.
L’entitat els assegura que un professional acompanyarà els inquilins amb discapacitat en tot moment i que no hi haurà problemes a l’hora de pagar la mensualitat perquè cobriran la despesa gràcies a un programa estatal finançat amb els fons Next Generation. Però ni així, i no saben què fer. “Necessitem trobar l’habitatge. És que l’hem de trobar!”, exclama Clos, amb desesperació i frustració.
L’associació In Via es va estar mig any per trobar habitatge
Aquesta realitat també la coneix de primera mà l’associació In Via, que ofereix suport a dones supervivents de violència masclista. Van estar mig any buscant pis per allotjar-hi una dona que fugia del seu agressor: “Necessita un lloc on estar, on sentir-se segura i protegida. És essencial. Quan expliques per a què vols l’habitatge, és quan et diuen que no”, narra Oscar Giménez, responsable a l’entitat.
Segons Giménez, el més habitual és que la immobiliària o la propietat, en negar-s’hi, no els doni cap explicació, però sospiten que, per exemple, pensen que és un risc per si l’agressor es presenta al domicili. In Via també ho atribueix al desconeixement i als estigmes. Després d’un temps de cerca intensa, finalment van aconseguir un lloguer i ara gestionen vuit pisos i dues cases d’acollida.
Aquest és precisament el desenllaç urgent que també espera la Fundació Pere Mitjans. Recalquen que, per a ells, que les persones amb discapacitat disposin d’una llar on fer una vida el més normal i autònoma possible és una prioritat. Per això, fan una crida als propietaris perquè trenquin prejudicis. Qualsevol que hi estigui interessat pot contactar-hi a través del correu electrònic fpmitjans@fpmitjans.org.
