El bombardeig que pateixen molts adolescents a les xarxes socials és constant. Perfils a YouTube, TikTok o Instagram que expliquen com han aconseguit la silueta, segons els autors del vídeo, perfecta. Alguns recomanen dietes sense tenir cap noció de nutrició. O també maneres d’aconseguir lluir abdominals en pocs dies. A això se’ls suma un altre perill, alerten els psicòlegs: els filtres que canvien l’aspecte dels usuaris, teòricament, per millorar-lo.
Però la realitat és que tots aquests continguts tenen un impacte en la salut mental dels adolescents. Es fa palès en els casos de trastorns alimentaris en adolescents causats per les xarxes socials. Segons la Clínica de Psicologia i Psiquiatria de la Universitat Internacional de Catalunya, ara atenen un 30 % més de pacients que abans de la pandèmia. “Els adolescents encara no tenen un esperit crític que els permeti discernir si allò que veuen és bo per a la seva salut o bé si s’adapta als seus hàbits de vida”, ha explicat a betevé la psicòloga de la UIC, Clàudia Rossy.
“Sovint un adolescent, quan es mira al mirall, es compara amb l’aspecte del filtre que va fer servir i que va tenir 1.000 m’agrada i molts comentaris”, explica Rossy. “Això li pot provocar problemes d’autoestima i causar-li trastorns alimentaris, o fins i tot depressius”, afegeix. Segons la psicòloga, també estan detectant un augment clar de les addicions a les xarxes o al mòbil.
“Una addició al mòbil o a qualsevol tecnologia es pot detectar si la persona té síndrome d’abstinència quan no hi té accés”, concreta Rossy. “Són addicions que poden derivar en un trastorn de conducta, augment de la irritabilitat o l’agressivitat”. Recomana a les persones de l’entorn de l’adolescent que estiguin atentes a qualsevol indici d’addició per poder tractar-la de manera precoç. També és important evitar fer ús del mòbil constantment davant dels nens: “Ells acabaran fent el que veuen en els adults quan siguin adolescents.”
