No pot acabar la frase. En el moment en què el membre de l’equip de la Fundació Pere Mitjans explica com són els inquilins, la negativa és ràpida i rotunda. “Al pis hi viurien quatre persones amb discapacitat, entre 50 i…”. La resposta és taxativa: “Ui, no. Ja li dic que no.” Es tracta d’una conversa telefònica amb una immobiliària que l’entitat va gravar per denunciar la discriminació que pateixen les persones amb discapacitat que volen accedir a un habitatge. Un cas que no només no és aïllat, sinó que alerten que es repeteix sistemàticament.
L’excusa: volen una família
Quan el professional de la fundació pregunta el perquè d’aquesta negativa absoluta, el treballador de la immobiliària s’excusa i explica que el motiu és que el propietari no ha acceptat molts perfils de llogater perquè “simplement vol que hi hagi una família”. També detalla que ha tingut molts problemes i queixes amb la resta de la comunitat de propietaris per sorolls.
Des de la Fundació Pere Mitjans insisteixen que justament aquestes quatre persones són una família. També els asseguren que un professional acompanyarà els inquilins en tot moment i que no hi haurà problemes amb les mensualitats perquè ho cobriran gràcies als fons Next Generation.
Malgrat tot, l’únic que aconsegueixen és un compromís que ho exposaran a la propietat i que ja els diran alguna cosa. La resposta, lamenten, no arriba mai.
No ens havíem trobat mai amb aquesta situació, que és de prejudicis total. No sé quina és la por. Discapacitats ho podem ser tots un dia”
Llogar un pis, missió impossible
La trucada és només un exemple que per a les persones amb discapacitat llogar un pis pot ser gairebé una missió impossible. De fet, en el cas concret d’aquestes quatre persones, ja fa quatre mesos que la fundació els busca, sense èxit, una llar a Sant Martí. Per això, fan una crida a propietaris i immobiliàries perquè trenquin els prejudicis.
