En molts casos la zona verda més propera a l’escola és a una distància, com a mínim, de 30 minuts. Si les classes són d’una hora això dificulta desplaçar-hi els alumnes per poder educar a l’aire lliure, com es recomana per evitar els contagis de la covid-19. És un dels arguments principals que esgrimeixen els professors quan els pregunten per què no traslladen les aules a l’exterior. L’enquesta, a la qual han respost un centenar de mestres, forma part del projecte Clearing house i l’han coordinat el CREAF i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Un altre dels motius que argumenten la meitat dels enquestats és que no hi ha recursos per vigilar els nens. Els mestres asseguren que controlar una classe de 25 alumnes en un espai exterior és més difícil que a dins de l’aula. També un terç dels docents critiquen que no tenen cap formació sobre com traslladar les activitats que fan a l’exterior.
L’Ajuntament va oferir a finals d’agost 159 places i parcs de la ciutat perquè les escoles hi fessin classe a l’aire lliure. A l’inici del curs, 280 escoles i instituts van demanar poder fer ús tant dels espais a l’aire lliure com d’equipaments municipals.
Patis amb massa ciment
L’alternativa a l’aire lliure que tenen tots els centres escolars són els patis. L’enquesta, però, revela que els professors consideren que no són prou verds o acollidors per fer-hi classes. Una alternativa segons Corina Basnou, ecòloga del CREAF, és incrementar el verd d’aquests espais de lleure, com s’està fent amb els refugis climàtics escolars, que tinguin zones de prat, d’arbres, i també espais de fang.
Els beneficis dels patis verds són múltiples perquè, a banda de poder-hi fer classes, també dificulten la segregació per gènere. Així, els patis grisos i asfaltats afavoreixen que els nens acabin ocupant el 70 % de la pista per jugar al futbol, mentre que les nenes ocupen els marges, el 30% restant, amb altres activitats.
