La història de la Hannukà es remunta a la lluita dels Macabeus. Aquesta família jueva, dirigida per Judes Macabeu, es va oposar al rei grec Antioc IV Epífanes en el seu intent d’hel·lenitzar tots els jueus. Amb la independència jueva aconseguida, l’any 164 abans de Crist, es va recuperar també el segon Temple de Jerusalem, que es va purificar.
La llegenda explica que es va encendre una llanterna i que aquesta va cremar, miraculosament, durant vuit dies malgrat només disposar d’una quantitat d’oli per estar encesa una jornada sencera. Per això la Hannukà també es coneix com la festa de les llums i se celebra durant vuit dies: va començar la nit del 6 al 7 de desembre i s’allargarà fins el dia 14.
La litúrgia marca que en el canelobre de nou braços, la Menora de la Hannukà, s’ha d’encendre cada dia una espelma. L’espelma del braç central serveix per encendre la resta d’espelmes. La Hannukà és una celebració especialment centrada en els nens i en què es fan intercanvis de regals, uns costums que guarden certes semblances amb el Nadal cristià.
