L’Aleix va néixer tot just decretat l’estat d’alarma i el part no va poder ser com la seva mare havia imaginat. Va donar a llum per cesària a la Clínica Sagrada Família i amb la parella a la sala d’espera. “Quan vam arribar a l’hospital ens van explicar que el meu marit no podia entrar a quiròfan i això em va deixar en xoc”, relata la Saioa. Després del naixement, la família tampoc no va poder rebre visites externes i van passar els dies d’ingrés “amb sensació de soledat, però també més tranquils”.

Aquest va ser el “modus operandi” habitual als hospitals catalans a partir de mitjans de març, quan la corba de contagis per coronavirus semblava impossible de doblegar. “Va haver-hi un parell o tres de setmanes en què es va prohibir l’entrada als acompanyants per protegir l’equip mèdic“, explica Elisenda Eixrach, especialista en medicina maternofetal de BCNatal, l’aliança dels hospitals Sant Joan de Déu i Clínic en ginecologia, obstetrícia i neonatologia. No hi havia proves per a tota la població i es va decidir “reduir al màxim el nombre de persones dins l’àrea quirúrgica”.

Ara les coses han canviat, puntualitza Eixrach, i només hi ha restriccions en el cas de cesàries en què la mare està infectada de covid-19, un cop més, per protegir l’equip que assisteix el part. L’Organització Mundial de la Salut va publicar un decàleg a mitjans de març de bones pràctiques en el tracte d’embarassades contagiades del virus que inclou el dret a “tenir un acompanyant que estigui present en el moment del part”.

Suspensió d’ecografies i visites telefòniques

En el seguiment dels embarassos, el coronaviurs també ha obligat a fer canvis. La Marta, embarassada de 18 setmanes, lamenta que la visita per fer-se l’ecografia del primer trimestre “va ser angoixant i estressant” sense la presència del seu company, i la Sílvia, ara de 25 setmanes, explica que li han anul·lat una ecografia no imprescindible a la clínica privada.

Eixrach confirma que, als hospitals públics, s’ha optat per suprimir l’ecografia del tercer trimestre en pacients de baix risc, que en països nòrdics o al Regne Unit no es fa mai, i accepta que això suposa “menys control”. En les embarassades, la inquietud que generen els canvis, diu, són del tot comprensibles: “Les dones no ho viuen bé però és una manera d’exposar-les menys al risc“.

Per a aquest mateix motiu, algunes visites de control han deixat de ser presencials. Cristina Martínez, responsable Servei Atenció Salut Sexual i Reproductiva de l’Institut Català de la Salut, assegura que ara es prioritzen les trucades telefòniques i les videoconferències, que es vinculen a l’historial de la pacient, i remarca que “no s’han deixat de fer proves necessàries”.

Altes hospitalàries exprés

També s’han accelerat les altes hospitalàries. El més habitual és passar 48 hores a l’hospital després d’un part, però ara es donen altes passades les 12 hores d’ingrés en alguns casos: “Les dones surten més ràpid però les acompanyem amb visites de les llevadores al domicili“, relata Martínez. Una situació que ha obligat pacients però també al personal mèdic a adaptar-se als canvis sense marge de temps.

I una última conseqüència de la covid-19. Aquesta, per culpa del confinament, que no permet a les famílies rebre visites a casa: “Des que va néixer ja fa un mes i mig ni els avis, ni els oncles, ni ningú ha pogut veure l’Aleix“, explica la Saoia per videoconferència.