Els vots dels 118.360 veïns de Nou Barris són avui una incògnita. Després de molts anys formant part del cinturó socialista, ja fa diverses legislatures en què el districte té un vot fluctuant. Del triomf de Barcelona en Comú a les municipals a una victòria de Cs en les autonòmiques del 2015 amb un 22,6 %, el percentatge més alt del partit taronja entre tots els districtes barcelonins. Aquests darrers comicis autonòmics es van viure a Nou Barris amb un 72,2 % de participació (d’un total de 119.730 persones censades), una xifra que el va situar com el segon districte amb menys votants. Junts x Sí hi va obtenir un 21 % dels vots, el PSC va quedar en tercer lloc amb un 18,4 %, els comuns van rebre el 13,8 %, seguits del PP amb un 12 % i la CUP amb un 7,4 %.
A peu d’urna el que sembla clar és que la gent busca avui estabilitat i un diàleg que relaxi la tensió de mesos enrere. I aquesta ha esta la tònica, amb tranquil·litat i convivència entre votants. S’han trobat posicions més unionistes: “D’avui espero que siguem espanyols, què més voleu? Som espanyols, a Espanya hem de morir”. I també del sector independentista: “Esperem no haver de demanar miracles després, demà. Ho hem fet el millor que hem sabut. Ja en parlarem demà al matí quan ho sapiguem tot. Esperances moltes, dubtes molts. Ja en parlarem”. Però, sobretot, la posició majoritària que s’ha copsat a peu d’urna és la que centra la preocupació en el fet que es posi el focus en la solució dels problemes que els afecten en el dia a dia, com l’economia, l’atur i els serveis socials. “Que es normalitzin les coses -afirma Juana Millán- que ens posem tots d’acord, guanyi un o guanyi un altre i hi hagi diàleg entre tots per millorar la convivència de tots. No uns quants, sinó tots”. “A veure si solucionem els problemes que hi ha pendents, seria necessari que se solucionessin”, ha afegit la María Gómez.
