Els catalans acudeixen a les urnes a votar en les eleccions més particulars dels últims anys. Cauen en dia laborable, les ha convocat Mariano Rajoy i alguns dels candidats no han pogut participar en la campanya. L’empresonament d’una part del govern ha marcat aquesta campanya, en què l’eix nacional i el moment actual del país s’han situat en el centre del debat.

Aquestes eleccions són, probablement, les eleccions més excepcionals de la història catalana recent. Cauen en dia laborable, cosa que no passava des de les europees del 1989, i se celebren després de mesos molt convulsos políticament. Però si són singulars és, sobretot, perquè les ha convocat directament el president del Govern espanyol i perquè es fan amb la Generalitat intervinguda pel govern central.

El 21-D, marcat pels empresonaments 

Aquests comicis se celebren després d’una intensa ofensiva judicial. La Guàrdia Civil ha escorcollat conselleries i ha detingut una part del govern. Oriol Junqueras i Joaquim Forn estan a la garjola des de fa un mes i mig. Carles Puigdemont i quatre consellers més són a Brussel·les. Els empresonaments han enrarit la campanya, marcada per les absències de dos dels possibles guanyadors de les eleccions.

Una campanya de blocs centrada en l’eix nacional

La crispació política dels últims mesos ha impregnat una campanya que ha estat molt polaritzada. L’eix nacional ha deixat en segon pla el debat sobre altres qüestions. Els partits independentistes volen guanyar per restablir les institucions catalanes abans de la intervenció, mentre que els constitucionalistes aspiren a la victòria per donar per tancat el procés. Els comuns han intentat trencar aquest dualisme reivindicant les polítiques socials. Sobre la taula, la gran incògnita: qui i com podrà governar després d’aquest 21-D, amb un hemicicle fragmentat i moltes dificultats per sumar majories.