Missatges com aquest, amb insults o fins tot amb amenaces contra els catalans són, segons els promotors de l'associació Drets, habituals a les xarxes socials. Asseguren que cada dia se'n pengen desenes i denuncien que les institucions estatals no actuen d'ofici per aturar-ho. L'entitat, formada per professionals del món del dret, neix amb l'objectiu de portar a la justícia tots aquest casos, i també els que diuen que es donen en mitjans de comunicació i tribunes d'opinió. SERGI BLAZQUEZ, president de Drets "Hem nascut precisament per cobrir allà on hi havia un forat negre, allà on no hi havia cobertura i on ningú actuava." De moment, ja han anunciat que demà presentaran una denúncia contra un centenar de piulades a Twitter i també volen actuar contra els discursos que el 12 d'octubre van fer els responsables d'organitzacions d'ultradreta a Montjuïc. Uns discursos en què, diuen, s'incitava a l'odi i a la violència. Malgrat presentar-se avui, però, la primera actuació la van fer al juliol, quan van personar-se com a acusació popular en el cas de les fotografies de 33 jutges catalans publicades a 'La Razón'. Per tirar totes les demandes endavant, han anunciat que no demanaran subvencions i que els advocats que hi col·laboren ho fan de manera voluntària. CARLES MUNDÓ, advocat "Conscients que per l'Estat espanyol Drets pot ser una anomalia a combatre, ens esforçarem molt en ser transparents i en semblar-ho. Quan calgui assumir despeses judicials es posaran en marxa campanyes per recollir fons o es faran accions de micromecenatge." Segons han explicat, si les denúncies no prosperen en la justícia espanyola recorreran a instàncies internacionals. Pel que fa a la impugnació del 9-N, des de Drets han dit que estudiaran les accions que poden emprendre per defensar la llibertat d'expressió dels catalans.

Els diversos professionals de l’advocacia que han creat l’associació Drets tenen la intenció de denunciar tots els missatges ofensius amb els catalans publicats a les xarxes socials, però també a mitjans de comunicació i tribunes d’opinió.

Els promotors de la iniciativa asseguren que cada dia es pengen a les xarxes socials desenes de missatges amb contingut catalanòfob, un fenomen contra el qual denuncien que les institucions estatals no estan actuant. El president de l’associació, Sergi Blázquez, ha explicat que “hem nascut precisament per cobrir allà on hi havia un forat negre, allà on no hi havia cobertura i on ningú actuava”. Segons han explicat, si les denúncies no prosperen en la justícia espanyola recorreran a instàncies internacionals.

Malgrat que el grup s’ha presentat avui, la primera actuació la van fer al juliol, quan van personar-se com a acusació popular en el cas de les fotografies de 33 jutges catalans publicades a ‘La Razón’. La propera intervenció serà aquest dimecres amb la presentació d’una denúncia contra un centenar de piulades a Twitter que, segons diuen, poden ser constitutives de delicte. Asseguren que es tracta de missatges que inciten a la violència contra els catalans, els amenacen de mort o banalitzen el nazisme. També han anunciat que tenen intenció d’actuar contra els discursos que el 12 d’octubre van fer els responsables d’organitzacions d’ultradreta a Montjuïc. Des de l’entitat asseguren que en aquests parlaments s’incitava a l’odi i a la violència.

L’objectiu de Drets és tirar endavant totes les denúncies amb el suport econòmic dels ciutadans, a qui recorreran quan calgui assumir despeses judicials. En aquests casos, han explicat, posaran en marxa iniciatives per recollir fons o faran campanyes de micromecentatge. Tot, amb l’objectiu d’evitar demanar subvencions. Els advocats que hi col·laboren, a més, ho fan de manera voluntària.