Dones del món de la cultura popular han reivindicat aquest dissabte la seva participació activa en les colles de diables. Ho han fet en la I Diada de Dones de Foc, organitzada per la Federació de Diables de la Ciutat de Barcelona, amb motiu del Dia Internacional de les Dones. S’hi han fet col·loquis per debatre el paper de la dona en el món dels diables, hi ha hagut un concert a càrrec de la DJ Helena, s’hi ha ballat a ritme de folk, s’hi han pintat pancartes per a la manifestació del 8-M i hi ha hagut una cercavila amb la ballada tradicional de les bèsties.

Una de les altres lluites en el món del foc és la baixa participació femenina als càrrecs de responsabilitat. Actualment a Catalunya més d’un 50 % de les persones membres de les colles de diables són dones, però no lideren la colla sinó que són més presents als àmbits de cures o suport en el menjar. En la jornada d’aquest dissabte, la colla infantil del barri de Sant Antoni, els Trapelles de Sant Antoni, ha estat una de les més representades perquè és de les més grans de la ciutat, amb més de 40 famílies. Entre tots els infants d’aquesta colla, hi ha cinc nenes.

La Maria i la Júlia, estudiants de primària, fa anys que formen part dels Trapelles de Sant Antoni. Amigues seves de l’escola tenen por del foc i elles els expliquen que “no n’han de tenir perquè van molt ben protegides i cremar-se no és l’habitual”.

La primera jornada feminista

És el primer cop que la Federació de Diables de Barcelona ha convocat una jornada en clau feminista, en què han participat 19 colles. En les xerrades s’han fet activitats per reflexionar sobre les tasques que les dones fan en les colles i sobre la responsabilitat que tenen, entre d’altres.

La cap de colla dels Trapelles de Sant Antoni, Mireia Piqueras, ha proposat a les seves companyes escriure en un “post-it” taronja quines tasques desenvolupen a les seves respectives colles i en un de verd el que els agradaria fer. El resultat? Molt variat. Mentre que unes dirigeixen la colla i s’encarreguen de la direcció i administració del grup, d’altres no tenen una feina específica i s’adapten a les necessitats de la colla.

L’activitat ha deixat, però, una reflexió: les dones accepten fer un berenar o muntar un polvorí. I, en canvi, els homes s’adapten a tasques més específiques i, per tant, difícilment se’ls veu fent entrepans per a tothom.