‘Foc, foc, correfoc. Història dels grups de foc de Barcelona’ repassa la història d’aquesta tradició, que va néixer fa 40 anys a Barcelona. És un llibre coeditat per l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial El Cep i la Nansa, i documenta moments clau d’aquesta celebració. Hi han participat diverses personalitats del món de la cultura popular que expliquen curiositats sobre la indumentària dels diables, les colles de Barcelona o la música que els acompanya. Tot plegat explicat a partir de records, fotografies i textos.
El 1979, la revolució del correfoc
L’origen del correfoc el trobem a les representacions teatrals dels entremesos (“Divertiment musical que s’interpretava als entreactes d’una òpera o d’una peça teatral”), de les processons i dels seguicis. El 1977 marca el renaixement dels col·lectius de foc, però les Festes de la Mercè del 1979 van significar un abans i un després en la història del foc, la flama i la pirotècnia. Els barcelonins van deixar de ser un públic passiu de les desfilades de diables i van començar a ballar entre les espurnes. Xavier Cordomí, president de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, ha participat en aquest llibre i recorda: “Quan es va implantar el correfoc estàvem en un procés d’obertura de la ciutat. Sortíem d’un llarg període de dictadura i la gent tenia ganes de ser activa social, cultural i políticament”.
De fet, aquesta és una de les claus de l’èxit del correfoc. És una activitat participativa amb un punt de risc i això fa que aquest esdeveniment sigui una festa. Agnès Bartolomé, cap de colla dels diables del Gòtic, apunta un dels motius que fa que aquesta tradició tingui tants adeptes: “Les persones podem arribar a jugar amb el foc, amb allò que sempre ens han dit que no fem”.
Durant aquests 40 anys, la tradició del correfoc ha crescut sense parar i la prova és que és una de les activitats de més èxit de la Festa Major de Barcelona. Cordomí assegura que “aquest fenomen va sorprendre, fins i tot, als organitzadors” i que tot es deu a que “Barcelona té la capacitat de regenerar-se i a partir d’un espectacle vell crear-ne un de nou”.
Les colles de Barcelona, les protagonistes
Els Diables del Clot van ser la primera colla que va néixer a la ciutat i ara n’hi ha 110. Moltes van sorgir als 80, com és el cas de la Colla de Diables del Gòtic o de La Satànica de Sant Andreu. La majoria recorden amb especial afecte les festes majors dels seus barris, com els Tres Tombs de Sant Andreu o les Festes de Sant Roc. Però totes tenen en comú la Festa Major de Barcelona, la Mercè, un dels dies més esperats de l’any.
Cada un dels diables de Barcelona tenen molts records d’aquestes celebracions. Roger Bernet, membre de La Satànica, guarda a la memòria, per exemple, el dia que va fer de Satanàs a les festes del barri o un correfoc de la Mercè de principis dels 90: “Aquell any sortíem davant de tot des de l’Ajuntament, perquè abans el correfoc sortia de la plaça de Sant Jaume. Era impressionant sortir amb la plaça plena.”
‘Foc, foc, correfoc’ té molt en compte tots els elements que contribueixen a que els correfocs siguin un èxit. La porta de l’infern, que dona la benvinguda als diables i que actualment és propietat de La Satànica, els petits de la casa que es converteixen en diablons o totes les bèsties de foc, com la Víbria de Barcelona o la Mulassa, entre molts d’altres.
