Després del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març, s’apropa ara el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència envers les Dones, el 25 de novembre. A ‘Mots endiumenjats‘ del btv llengua volem analitzar una lluita lèxica que ha acabat pacíficament, tot i que també amb un guanyador clar. La rivalitat va ser entre les paraules “apoderament” i “empoderament“, les quals escoltem força sovint durant qualsevol manifestació feminista.
Hi havia una vegada… l'”empowerment” i el seu calc, “empoderament”
La paraula “empowerment” va arribar de l’anglès i va irrompre amb molta força. Sociològicament, era un terme que omplia espais de sentit pel que fa a diversos tipus d’encoratjaments socials, com per exemple el femení, que ha pres una forta embranzida substancial en els últims anys.
En un primer moment, aquesta paraula anglesa es va anar filtrant per tot arreu. I se’n va començar a establir un calc, “empoderament“, producte d’un emmirallament de l’estructura anglesa però en català. Aquest calc lingüístic va córrer com la pólvora.
“Apoderament”, l’opció catalana oficial a “empowerment”… en un primer moment
Davant la irrupció d’aquest nou canvi social que anava cobrant força —i ens centrem en aquest nou encoratjament femení—, calia un terme adequat per fer-hi referència. Aquí va entrar en escena el Termcat, que és l’ens oficial que vetlla per la normalitat terminològica dels diversos àmbits específics de la llengua i que també gestiona la normalització dels neologismes —paraules noves—, ja siguin de creació catalana o manllevades d’una altra llengua.
El Termcat, en un primer moment, va apostar per una forma que històricament podia venir a ocupar aquest espai: “apoderament”. Però, malgrat que hi va haver una voluntat de mantenir aquesta forma per si entre els parlants aconseguia sortir-se’n, “apoderament” no va fructificar en aquest sentit tant com es pensava.
El Termcat mateix, en la fitxa en què explica la resolució i criteris establerts, admet que “apoderament” no encaixava exactament en el nou sentit perquè històricament sempre estava associat a altres significats:
El verb ‘apoderar’, de fet, s’utilitza habitualment com a verb preposicional pronominal (‘apoderar-se d’alguna cosa’), és a dir, amb un patró sintàctic diferent, i quan s’utilitza com a transitiu té el sentit d’atorgar poders a algú en l’àmbit del dret, motiu pel qual aquest nou ús de l’àmbit de les ciències socials causa una certa estranyesa”
Un “empoderament” empoderat
El Termcat, finalment, va acceptar que “empoderament” era molt més precís semànticament per a aquesta nova realitat que no pas “apoderament”.
La forma ‘empoderament’ té l’avantatge respecte de ‘apoderament’, que és una denominació més precisa […] mentre que ‘apoderar-se’, ‘apoderar’ i ‘apoderament’ s’han associat tradicionalment a altres significats””
Alhora també, “empoderament”, tot i ser un calc d’inici, queda ben justificat lingüísticament en totes les seves parts:
Des del punt de vista estrictament lingüístic, ‘empoderar’, ‘empoderar-se’ i el derivat ‘empoderament’ són denominacions ben formades en català, a partir del nucli ‘poder’ (“Facultat que posa en estat de fer alguna cosa”, segons el diccionari normatiu) i el prefix d’origen llatí ‘en-‘ (‘em-‘ davant de p), que significa ‘donar’, ‘fer agafar’ o ‘posar en estat de’ (com en ‘encoratjar’, ‘ennoblir’ o ‘envigorir’, entre d’altres)”
Ningú en queda eliminat, però “empoderament” guanya el primer lloc
De vegades, les institucions de la llengua proposen amb el millor criteri la paraula que consideren adequada per descriure una realitat nova. És quan llancen la seva proposta als parlants. Aquesta pot reeixir o no i és per això que el Termcat, en aquest cas, va reconsiderar la seva decisió i va donar pas a “empoderament”.
De fet, ara a “empoderament” se’l considera la primera forma i s’ha deixat “apoderament” com a sinònim complementari.
