El barri de Ciutat Meridiana té un trist rècord. A les notícies surt gairebé sempre com el territori espanyol més afectat pels desnonaments però també és un model de solidaritat entre veïns. Guillaume Darribau acompanya sovint el grup de veïns que sumen esforços per ajornar les ordres de llançament gairebé diàriament. Amb la seva càmera ha recollit centenars d’imatges que s’han gravat també en la retina de molts veïns com Filiberto Bravo, president de l’AV Ciutat Meridiana i cap visible d’aquests “piquets de veïns”.
Ara el Centre Cívic Zona Nord exposa una petita mostra dels moments d’angoixa i solidaritat que es viuen durant els desnonaments al barri. L’exposició “Ciutat embargada” es pot visitar fins al 9 de maig.
Fotografia social, política i antropològica
Guillaume Darribau treballa com a fotògraf independent i col·labora amb l’agència REA Photo (França). Després d’estudiar fotografia a l’escola ETPA (França), es va centrar en la fotografia de reportatge i documental. Darribau ha publicat a ‘Le Monde’, ‘Newsweek’, ‘Internazionale’, ‘Der Spiegel’, ‘El Mundo Diplomático’ i ‘Courrier International’, entre d’altres. El fotògraf té un gran interès a desenvolupar projectes documentals a llarg termini centrats en temes socials, polítics i antropològics. Des de fa anys és habitual trobar-lo càmera en mà entre la resta de veïns concentrats per aturar un desnonament. “És molt valent. Ens segueix des de fa temps i molts cops ha estat identificat pels agents, només pel fet de fer fotos“, explica Filiberto Bravo, president de l’AV Ciutat Meridiana. “Fins i tot algun cop han estat a punt de requisar-li la càmera”.
Imatges difícils d’oblidar
‘Ciutat embargada’ és un breu però intens retrat de Ciutat Meridiana. Als carrers i diversitat del barri s’hi sumen la solidaritat i la lluita d’una quarantena de veïns per defensar el dret a l’habitatge. “Ciutat Meridiana ha rebut el major impacte de la crisi immobiliària. Hi va haver un temps en què el barri estava ple d’immobiliàries i els pisos es venien a un preu molt elevat”, comenta Bravo. “Amb el temps les famílies que havien de pagar les hipoteques es van començar a ofegar. I ara es repeteix la història amb els lloguers, totalment desorbitats”.
Fa uns 10 anys, els veïns de Ciutat Meridiana van començar a organitzar-se per revertir una situació que consideraven injusta, seguint el model de la PAH i de 500×20. “Al primer desnonament al qual vam assistir érem tres veïns i set policies”, recorda Bravo. “A poc a poc s’hi van anar sumant més veïns, fins a avui dia, que en som uns 40 o 50 aproximadament”. Veïns com ell recorden cadascun dels casos, ja que el drama de les famílies és molt difícil d’oblidar. “Al començament sortíem a totes les portades dels diaris nacionals i internacionals, però hi va haver un moment en què vam deixar de sortir. Sembla com si no existís més el problema, i sí que existeix. Tenim una mitjana de quatre ordres de llançament a la setmana. Per exemple, tornant de Setmana Santa, per al dia 24 en tenim tres de programats”, denuncia Bravo.
Un reconeixement als mediadors
L’AV Ciutat Meridiana afirma que en la majoria dels casos els desnonaments queden ajornats, no aturats, i les famílies han de conviure amb la incertesa del futur. “S’ajornen i s’ajornen… Hi ha unes 300 famílies en la llista d’espera per a un habitatge d’emergència social”, explica Bravo. “És cert que es resolen alguns casos, però són una minoria”. L’associació de veïns reconeix també l’esforç dels equips de mediadors que va crear el districte de Nou Barris per donar solucions quan arriba una ordre de desnonament. “S’ha de reconèixer que hi ha un bon equip que treballa perquè les famílies no es quedin al carrer”, comenta Filiberto Bravo. “L’Ajuntament ha comprat alguns dels pisos als bancs i també alguna entitat bancària ha cedit i ha posat un lloguer social. Però tot això no és suficient. És una llàstima que avui dia no hi hagi cap polític que posi damunt la taula solucions reals al problema de l’habitatge”.
