El projecte per la prolongació de la rambla de Prat podria tenir altres efectes colaterals. A banda d’afectar un interior d’illa i un plataner a la confluència de la travessia de Sant Antoni i els carrers de l’Àngel i d’Astúries -tal com han alertat els veïns-, el pla també podria suposar la pèrdua d’un antic taller d’orfebreria situat al número, 4, del carrer d’Astúries. L’edifici podria anar a terra dins el pla per obrir el carrer de l’Àngel (ara, un cul-de-sac) i connectar-lo amb el d’Astúries. En el taller, hi han treballat des de fa més de 150 anys la família Vallmitjana i ara se’n demana la conservació com a patrimoni.
Més de 150 anys amb el món artístic
L’any 1860, la família Vallmitjana va obrir un taller d’orfebreria al carrer d’Astúries, 4. Però, en aquest espai no només es dedicaven als metalls. El fill, Juli Vallmitjana, va treballar el modernisme en diferents disciplines: l’escultura, la pintura i l’escriptura. De fet, l’art ha estat lligat a la família durant generacions. Els seus cosins, Venanci i Agapit Vallmitjana, van suposar una renovació de l’escultura clàssica noucentista i van col·laborar en treballs al taller del carrer d’Astúries. També ho van fer els seus alumnes Llimona i Gargallo. D’altres, com Canals, Nonell, Joaquim Mir o Ramon Pichot també van fer aportacions en aquest local, ja que formaven part de la colla del Safrà, juntament amb Juli Vallmitjana.
Connexió dels carrers de l’Àngel i d’Astúries
Des de mitjans del segle XIX, el taller ha estat vinculat al món artístic del país. Ara, però, aquest edifici podria desaparèixer pel projecte urbanístic que preveu obrir el carrer de l’Àngel i connectar-lo amb el d’Astúries. Per la Sara Pichot, besneta de Juli Vallmitjana, seria perdre part de la història artística. Per això reconeix que està trista: “Si s’ha de tirar a terra, què hi farem, el que és trist és que ningú ho reconegui, perquè té un valor, té un valor històric. Va ser un lloc on va treballar tot el món de la cultura del moment, des del 1860 fins fa quatre anys que vam haver de tancar”.
Els últims anys va ser un taller de disseny de joies on treballaven les dues germanes, Sara i Gemma Pichot. Ara, l’espai s’ha convertit en una botiga, però conserva maquinària, motlles i una escala. A més de l’estructura característica dels tallers.
Llegat artístic i patrimoni del barri
Qui ha donat la veu d’alerta ha estat Jordi Bonet, un altre membre d’una família d’artesans vinculada a la zona. Durant 96 anys, van tenir un taller al costat del dels Vallmitjana, fins que fa un any i mig van marxar a l’Hospitalet de Llobregat. En assabentar-se del planejament que podria enderrocar l’edifici, va decidir posar al·legacions i donar a conèixer la història.
Jordi Bonet es confesa sorprès perquè “no es ressalti el valor d’aquest edifici com a testimoni d’un passat industrial de Gràcia que ja no existeix”. A més, coincideix que la Universitat de Barcelona celebra aquest 2019 l’Any Vallmitjana, en el centenari de la mort de Venanci Vallmitjana, per descobrir el llegat artístic d’aquesta família.
Ara, Jordi Bonet està en contacte amb els veïns de la zona que s’han organitzat en la plataforma Protegim l’interior d’illa. El projecte que amenaça aquest edifici del carrer d’Astúries és el mateix que preveu construir un bloc de pisos socials al carrer de l’Àngel, posant en perill un interior d’illa i un plataner. El Jordi i la Sara, dels últims artesans que hi ha hagut al carrer, esperen que es valori aquest edifici com a patrimoni.
