Han passat més de 48 hores des que la Guàrdia Urbana va desallotjar l’assentament de barraques que s’havia alçat a tocar de la plaça de les Glòries, i la majoria de persones sense llar que hi vivien encara donen tombs per Barcelona sense saber què fer ni on anar. betevé ha pogut conversar, fora de càmera, amb cinc dels antics habitants del petit poblat de la Meridiana: relaten que es troben sense rumb i que se senten desemparats.

L’Amina ─una de les dues úniques dones desallotjades─ ha passat bona part del matí arraulida a la cruïlla entre els carrers de Tànger i Pamplona, davant d’una nau deshabitada. Només parla àrab, però l’expressió del seu rostre ho diu tot: està trista i, alhora, enrabiada. Els últims dos dies ha estat justament en aquesta cruïlla amb alguns companys i, de fet, hi han dormit. Aquest matí, però, la Guàrdia Urbana els ha comunicat que no s’hi podien quedar.

Tres desallotjats de les Glòries, a la cruïlla dels carrers de Tànger i Pamplona

De nou han hagut de recollir les seves pertinences: maletes plenes, matalassos, cadires, coixins i també una televisió, entre d’altres. Cap al migdia, després que una patrulla d’agents insistís que allà no es podien instal·lar, han agafat els carretons i han iniciat un periple pel Poblenou a la recerca d’aixopluc.

Fa dos dies, l’Ajuntament els va oferir un alberg temporal que van rebutjar. Expliquen que no s’hi senten còmodes i que, a més, no hi poden portar les seves coses.

De fet, Arrels Fundació constata que els desallotjats “són conscients que aquests espais no són útils per a ells”, sobretot perquè són temporals i no els ajuden a sortir de la pobresa. “Del que es tracta és que les administracions facin que les vides d’aquells que estan al carrer o en un assentament ─que, a la pràctica, és el mateix─ vagin a millor, no a pitjor. I, en aquest cas, el que s’ha fet és que vagin a pitjor“, critica Ferran Busquets, director de l’entitat.

Els operaris continuen buidant el solar

D’altra banda, els afectats critiquen que se’ls hagi fet fora de les barraques precisament ara que ha començat el ramadà, ja que la majoria dels qui hi vivien procedeixen del Marroc. Mentre el destí dels desallotjats és encara incert, els operaris continuen la feina al solar municipal de l’avinguda Meridiana. L’Ajuntament preveu reurbanitzar-lo i fer-hi una zona verda. Aquest divendres, les màquines excavadores han retirat les darreres engrunes de l’assentament.

Les excavadores treballen al solar municipal, encara amb restes de l’assentament

392 persones viuen en assentaments a Barcelona

Les últimes dades del consistori ─del desembre del 2020─ apunten que, a Barcelona, fins a 392 persones viuen en 75 assentaments en solars buits. Les xifra és un pèl més baixa que els anys anteriors: el 2019 eren 425 persones en 77 assentaments i el 2018, 481 en 79. Segons l’Ajuntament, es tracta d’una població molt itinerant: l’any passat es van crear 52 punts de barraques nous però, al mateix temps, se’n van dissoldre 54, no sempre per odre judicial i desallotjament.

Durant el 2020, l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) va atendre 257 persones, un 75 % homes i la majoria d’entre 30 i 45 anys. Tots eren d’origen estranger, de fins a 40 procedències diferents, però en destaca el col·lectiu rom amb origen a l’est d’Europa. En bona part dels casos, l’OPAI els acompanya a l’hora d’empadronar-se sense domicili fix, per fer tràmits per obtenir la documentació o bé accedir a la targeta sanitària.

La vida entre barraques: el súmmum de la precarietat