Tenir dificultats per moure’s en transport públic o bé per aconseguir un habitatge accessible són algunes de les moltes barreres que dia a dia es troben les persones amb discapacitat. Per lluitar-hi, l’Institut Guttmann ha engegat el projecte de recerca Participa: una investigació per fer inventari de tots aquests obstacles i, a partir d’aquí, impulsar canvis en la societat perquè sigui més inclusiva.

La institució ─que treballa amb altres entitats─ busca un mínim de 1.000 voluntaris amb discapacitat que expliquin en primera persona quins són els murs que no els permeten ser socialment autònoms, també tot allò que els faria la vida més fàcil. “Posem a debat amb el col·lectiu quines són les seves necessitats, com capgirar la seva situació i, sobretot, com transformar la societat“, explica Joan Saurí, psicòleg de Guttmann.

Coronavirus, en directe

De fet, l’objectiu de la recerca és, amb el gruix d’experiències dels voluntaris, generar “coneixement i evidència científica” per canviar la mirada de tothom cap a les persones amb discapacitat i incentivar polítiques públiques ambicioses que blindin els seus drets. El projecte Participa està obert a tots els ciutadans majors d’edat d’Espanya i Andorra que tinguin una discapacitat, principalment d’origen neurològic.

“Dia rere dia, sempre el mateix. La situació em superava”

De barreres arquitectòniques el Mario Roque se n’ha trobat un fotimer, en especial a l’hora de trobar un pis de lloguer adaptat a Barcelona. Fa dos anys que va en cadira de rodes per culpa d’un accident de trànsit, i només sortir de l’hospital va començar el calvari. Van ser tres mesos de cerca frenètica i, finalment, va mudar-se a Mataró. “Et deien que era accessible però et trobaves, per exemple, quatre escales per arribar a l’ascensor. Sempre el mateix, la situació em superava”, relata.

Mario Roque topa amb un esglaó que no li permet entrar a un edifici

“Es considera que la discapacitat és terrible i et fan vulnerable”

Però de barreres no només n’hi ha de físiques, també són socials, i l’Ana Suñé fa 30 anys que ho viu. Explica que sovint la gent té el prejudici, per exemple, que les persones amb discapacitat no tenen estudis o feina, i fins i tot que estar en parella és una sort. “Et diuen: aquesta persona s’està guanyant el cel per estar al teu costat. Sense valorar-te. En el fons amb aquesta expressió el que t’estan dient és que tu no vals res“, critica.

Ana Suñé, voluntària del Participa, espera el seu torn a l’exterior d’un forn

Tan el Mario com l’Ana s’han convertit en voluntaris del Participa i tots dos coincideixen en què cal treballar perquè es respectin els seus drets i se’ls deixi d’estigmatitzar. “Es considera que la discapacitat és terrible, que és un problema de la persona, i això fa que se’t vegi fràgil, vulnerable i tothom es pensi que t’ha de protegir”, sentencia l’Ana.