La gent gran ha estat un dels col·lectius més damnificats per la crisi del coronavirus i no només per l’elevada mortalitat en la tercera edat, sinó també pels efectes col·laterals de la pandèmia. Amics de la Gent Gran alerta que els ancians que viuen sols encara han patit més soledat no desitjada pel confinament. Durant tres mesos, l’entitat ha atès un miler de persones i ha fet més de 21.000 trucades de suport emocional.
El telèfon ha estat l’única via per contactar amb ells, i també l’única que molts dels usuaris han tingut per socialitzar. “Moltes trucades eren complicades i dures. Persones que fins i tot ens deien que no tenien ganes de seguir vivint. Si el que els esperava era aquesta vida en soledat, sense poder compartir amb els altres, preferien directament morir-se“, explica Albert Quiles, director d’Amics de la Gent Gran.
La possibilitat que es produeixi una segona onada de covid-19 angoixa el col·lectiu: “Les persones grans no haurien de quedar-se tancades. Que tots prenguem mesures, però que no siguin diferents, perquè els efectes psicològics ja són i poden ser molt més grans“, diu Quiles. Amics de la Gent Gran considera que ara és moment de repensar l’atenció a la tercera edat i proposa a l’Ajuntament un Pacte de Ciutat per fer-ho.
“No mirava la televisió perquè em posava trista”
La Nativitat Payà, de 88 anys, n’és un exemple: ja fa temps que viu sola en un pis a la Salut. El confinament la va agafar a contrapeu: de cop no podia sortir de casa i la seva vida social i familiar va caure en picat. Al principi li va costar però s’hi va habituar. “Llegia, escoltava discos de la meva època i mirava la televisió. No massa, perquè em posava molt trista“, relata. Avui dia, almenys, ja pot passejar pel barri i socialitzar-se.
