El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va fitxar l’any 2014 Abdelbaki es Satty, autor intel·lectual dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. Ho van fer a canvi de no deportar-lo i, després, van moure els fils per a que esdevingués l’imam de Ripoll. És la tercera entrega de la investigació que ha realitzat durant un any el diari ‘Público’ sobre la relació que mantenien Es Satty i el CNI i el seguiment als integrants de la cèl·lula gihadista de Ripoll.
L’any 2010 se’lva detenir mentre conduïa una furgoneta amb 136 quilos d’haixix que volia embarcar al ferri Ceuta-Algesires. Es Satty va al·legar que ho havia hagut de fer per les amenaces d’un grup islamista. Això, segons ‘Público’, va despertar l’interès del CNI per captar-lo com a informador. El mitjà digital publica parts d’un informe confidencial facilitat als cossos policials els dies posteriors als atemptats en què es resumia el que se sabia d’Es Satty. S’indica que a la presó de Castelló, on complia quatre anys de condemna per narcotràfic, Institucions Penitenciàries el considerava islamista radical, el descriuen com un intern distant i generador de conflictes, desafiant amb els professionals del centre. També destaquen que actuava com líder secundari d’un altre pres anomenat Abdellatif Sif, amb qui exercia tasques de proselitisme entre la resta d’interns musulmans.
Canvi d’actitud per evitar l’expulsió
El març del 2012, però, és traslladat a Ceuta per assistir a judici, i quan torna, segons indica la documentació reservada a la qual ha tingut accés ‘Público’, mostra un canvi d’actitud molt pronunciat, amb un perfil baix que podria haver estat motivat pel temor a ser expulsat al Marroc. Aquest canvi va fer créixer l’interès dels serveis d’intel·ligència espanyols per captar-lo com a confident, assegura el rotatiu digital, i el 5 d’abril del mateix any Es Satty va rebre la primera visita de la Guàrdia Civil. ‘Público’ afirma que fonts de la intel·ligència espanyol li han revelat que l’any 2014, poc abans de ser posat en llibertat, es va tancar un acord amb ell perquè fes de confident a canvi de no deportar-lo.
A la sortida de la presó de Castelló, la Subdelegació del Govern va decidir deportar-lo, però els seus advocats van recórrer contra la decisió i el jutjat va considerar que el delicte no suposava amenaça ni per a l’ordre públic ni per a la seguretat ciutadana. A més, el jutge va considerar que tenia “arrelament laboral”, perquè la defensa va presentar un contracte de feina en vigor i un certificat de vida laboral que acreditava que Es Satty feia més de sis anys i mig que estava donat d’alta a la Seguretat Social. ‘Público’ posa en qüestió l’origen d’aquesta documentació i afirma que va rebre ajuda extraoficial per evitar l’expulsió.
El diari també afirma que el CNI va moure els fils que van permetre a Es Satty ser admès com a imam de l’oratori de Ripoll, amb la finalitat que s’infiltrés en xarxes gihadistes europees.
Una llarga trajectòria com a confident
L’imam de Ripoll ja va col·laborar amb les forces de seguretat amb motiu de l’operació Xacal, que investigava les connexions entre tres fets diferents: els atemptats a Casablanca el 2003, l’ajut a terroristes fugits dels atemptats de l’11-M i l’atac a una base de Carabinieri italians a Nasiriya, a l’Iraq. El mitjà digital explica que Es Satty ja era islamista i assistia a les reunions de captació d’un dels principals detinguts en aquesta operació.
La Policia Nacional va demanar permís a l’aleshores jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Grande-Marlaska, (ara ministre de l’Interior) per punxar-li el telèfon. Un mes després, però, es va demanar aturar les escoltes. ‘Público’ conclou que les forces de seguretat van prendre aquesta decisió perquè Es Satty ja col·laborava com a informant privilegiat perquè acudia a les reunions d’aquests islamistes radicals.
