L’alcaldessa, Ada Colau, ha defensat el paper clau de les ciutats per reimpulsar la democràcia davant l’actual regressió dels drets humans que, ha dit, hi ha a tot el món. Colau s’hi ha referit durant la conferència inaugural de “Cities for rights”, la trobada internacional de dos dies que es fa dilluns i dimarts al CCCB coincidint amb els 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Per l’alcaldessa de Barcelona, les ciutats no poden quedar-se encallades en els “diagnòstics i les receptes de sempre” contra l’organització de l’extrema dreta a mans de grans capitals. Colau creu que “no n’hi ha prou de tenir raó”, i ha instat les ciutats a fer un “gran esforç de coordinació”, a deixar de ser “ingènues”, i a mobilitzar-se i compartir recursos i estratègies davant la reacció dels privilegiats d’arreu del món per mantenir les desigualtats.
La cita del CCCB reuneix activistes i polítics municipals d’arreu amb l’objectiu de compartir experiències i, sobretot, discutir quin ha de ser el paper de les ciutats contra l’auge de l’extrema dreta en alguns estats i indrets del món. S’hi podrà saber, per exemple, com Seattle ha lluitat contra la crua política migratòria de Donald Trump als Estats Units o com Atenes ha posat en marxa plans d’atenció a refugiats des d’un posicionament crític amb el primer ministre grec Alexis Tsipras.
Les ciutats, “l’antídot” contra l’extrema dreta
Segons el tinent d’alcalde de Drets Humans, Jaume Asens, “volem fer una lectura crítica que ens permeti valorar quin és l’estat actual dels drets humans al món, a les nostres ciutats i a Barcelona en concret”. Trump als Estats Units, Bolsonaro al Brasil, VOX a Andalusia… Vist l’escenari, Asens apunta que les metròpolis “han de ser el bastió, el contrapoder i l’antídot contra aquest nou fenomen que és l’extrema dreta”.
Migració, interculturalitat i habitatge
Els més damnificats per la irrupció de l’extrema dreta són, segons l’Ajuntament, els migrants i els col·lectius LGTBI, entre d’altres. La proliferació de discursos xenòfobs, racistes i d’odi els col·loquen en el punt de mira i fan trontollar els seus drets. Precisament per això, el congrés aprofundirà sobre què s’ha de fer per protegir aquests col·lectius i assegurar la convivència en la societat.
Les ciutats convidades –Nàpols, Seattle, Atenes, Kobane, Tunísia– i activistes a títol individual hi aportaran la seva experiència. Barcelona té clara la recepta contra l’auge de l’extrema dreta. Des del govern municipal expliquen que han volgut “traslladar la filosofia de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a les institucions i apoderar la ciutadania perquè tingui elements de reflexió i d’acció“, explica Asens. “Perquè siguin ciutadans actius i crítics” i “no susceptibles de ser enganyats” per discursos extremistes: “Allà on els barris estan organitzats no hi entra l’extrema dreta“, afegeix.
En el marc del congrés també es parlarà d’accés a l’habitatge i les dificultats que tenen algunes persones per aconseguir un sostre en condicions. Tot plegat s’amenitzarà amb tallers que les entitats locals han organitzat com ara, per exemple, l’aposta de l’Observatori DESC: un taller d’antiassetjament psicològic a la feina, en què es donaran les eines necessàries per combatre l’assetjament immobiliari.
70 anys de Drets Humans
Al darrer dia de congrés es posarà especial èmfasi als 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. Un aniversari que coincideix també amb els vint anys de la I Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans que es va celebrar a Barcelona l’any 1998. Es tracta de reflexionar sobre l’evolució de les ciutats pel que fa a la protecció dels drets dels seus ciutadans i quines polítiques concretes i bones pràctiques s’han posat en marxa per mirar d’assegurar-los. També s’oferiran tallers que oferiran eines per denunciar l’assetjament immobiliari, l’arbitrarietat ètnica que es produeixen en moltes detencions policials, la violència o els drets que tenim a l’hora d’exercir una protesta.
