Tenien la nit del 12 de juny marcada al calendari. 549 voluntaris han participat en el quart cens de persones sense llar d’Arrels Fundació. Aquest dijous de matinada han pentinat Barcelona no només amb la intenció de fer un recompte de persones sense sostre, també per preguntar-los, escoltar-los i conèixer de primera mà la seva realitat. L’entitat organitza aquesta iniciativa des del 2016.
A les 22 h, els voluntaris s’han citat a les seus de l’entitat, on han rebut una formació. A la mitjanit ha començat la vertadera feina: s’han unit en petits grups i s’han distribuït per diverses zones de la ciutat, enguany amb l’objectiu de cobrir com més barris, millor. Un dels equips, acompanyat per betevé, s’ha encarregat d’enquestar aquells que dormen al ras a una part del Poble-sec.
Cens 2019: augmenta el nombre de persones sense sostre
En aquest quart any d’elaboració del cens, els voluntaris han localitzat 1.195 persones que passaven la nit al carrer. La dada supera les 956 que van comptar l’any passat. De l’informe d’aleshores en van destacar diverses dades, com ara que el 71 % de les persones es trobaven en situació de vulnerabilitat elevada o mitjana, el 59,8 % feia un any o més que estava al carrer i el 46 % va assegurar no haver estat atès per cap treballador social els darrers mesos.
Una radiografia de la ciutat amb 30 preguntes
Els 549 voluntaris d’aquest 2019 han fet un total de 339 enquestes a persones sense sostre. En total, han fet una trentena de preguntes a cadascú i, amb la informació recollida, s’elaborarà un informe precís. Les dades, segons Ferran Busquets, director de l’entitat, serviran per millorar els recursos existents, detectar necessitats noves i engegar alternatives per afrontar el sensellarisme a Barcelona.
Els han preguntat, per exemple, quan temps fa que viuen al carrer o què els ha portat a aquesta situació. Entre els enquestats, per exemple, hi ha dos joves estrangers sense papers, de Polònia i de Croàcia, que els han relatat per què són al carrer. L’un ha acabat a Barcelona després de perdre la seva família; ara viu al ras i, sovint, beu alcohol. L’altre és mecànic, va quedar-se sense feina i no n’ha aconseguit una altra.
En els casos en què les persones sense sostre no han volgut respondre, Arrels Fundació ha recorregut a un mètode que ja va estrenar l’any passat: han recollit els trets físics de cada persona per treure’n conclusions. D’aquí a uns dies l’entitat farà públic el document, un estudi que anirà més enllà del recompte de la gent que cada dia passa la nit a la intempèrie.
