L’Ajuntament de Barcelona ha fet entrega de les primeres nou llambordes de memòria o Stolpersteine que el govern municipal ha decidit instal·lar a diversos punts de la ciutat. Estan dedicades a barcelonins represaliats pel feixisme i el nazisme, i enviats a diferents camps d’extermini. L’alcaldessa les ha entregat als alumnes de tres instituts de Barcelona que s’han implicat en el projecte per reivindicar la memòria històrica a través de les biografies dels homenatjats. En les properes setmanes les Stolpersteine s’instal·laran als domicilis dels represaliats, en actes de record amb familiars i els estudiants.
Els instituts s’acosten a la memòria històrica i la repressió feixista
El projecte Stolpersteine Barcelona apel·la directament a l’alumnat d’educació secundària que, al llarg del curs, ha anat treballant els perfils dels represaliats i participaran també en la instal·lació dels elements commemoratius. Un projecte pilot coordinat per la regidoria de Memòria Democràtica juntament amb les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück. Hi han participat estudiants de 4t d’ESO i 1r de batxillerat dels instituts Francisco de Goya, Quatre Cantons i XXV Olimpíada.
Prova pilot que s’ampliarà a cinc instituts el curs 2022-23
Aquests alumnes han recuperat les biografies d’aquestes persones, recollint coneixements tècnics i documentals, amb l’ajuda de les entitats per traçar els perfils dels represaliats. També han estudiat amb profunditat el context social i històric que va afavorir l’ascens del feixisme a Espanya i el nazisme. La iniciativa s’ha estrenat aquest any com a prova pilot i s’ampliarà al curs 2022-23 a cinc instituts més de la ciutat, que ja ho treballaran amb una metodologia unificada.
Recerca activa de l’alumnat per conèixer com va ser la repressió
Un dels centres que participa del projecte és l’Institut XXV Olimpíada que ha fet un treball de recerca sobre el perfil de 3 deportats santsencs (Francesc Boix, Carme Boatell i José Alcubierre), exveïns republicans que van viure al districte durant la dictadura franquista i la segona Guerra Mundial. Per analitzar-ho, han sentit testimonis i han buscat informació sobre els deportats. A més també han disssnyat un mural inspirat en el perfil dels tres represaliats.
Visibilitzar les dones represaliades pel feixisme
En l’acte d’entrega de les llambordes, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet una entrega simbòlica als estudiants que han participat en el projecte de recerca. En l’acte, Colau ha relatat que 1.000 barcelonins van ser represaliats als camps nazis, especialment al camp de Mauthausen. Colau ha assenyalat que “Espanya va tard en l’àmbit de la memòria històrica” i ha remarcat l’esforç del govern municipal per “visibilitzar les dones” víctimes del nazisme i el feixisme, fins ara silenciades.
A l’acte, també hi han participat el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i representants dels amicals de Mauthausen i Ravensbrück, així com familiars dels represaliats; i es produeix després de la visita de l’alcaldessa a Mauthausen, en la commemoració del 77è aniversari de l’alliberament del camp de concentració.
Les llambordes de memòria porten el nom de la persona represaliada, la data de naixement, d’exili, deportació i extermini. Les primeres nou Stolpersteine encarregades per l’Ajuntament van destinades a Lluís Villar Fornas, Florián Ibáñez Marín, Josep Fort Maluenda, Carme Boatell Teixidó, Francesc Boix Campo, José Alcubierre Pérez, Sabatia Morand, Ferran Masip Arenillas i Vicenç Vidrier Giménez.
