(ACN i redacció) La Generalitat ha homenatjat els deportats i víctimes catalanes del nazisme al camp de Mauthausen, a Àustria. L’acte s’emmarca en la commemoració del 77è aniversari de l’alliberament del camp. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha recordat que el camp va ser una “xarxa d’horror i terror” i considera que és important “recordar aquests episodis negres i denunciar que el feixisme no pot campar lliurement pels carrers”. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aprofitat l’ocasió per reclamar a l’Estat espanyol que es facin “actes de memòria, justícia i reparació a l’altura d’una democràcia”.
Lourdes Ciuró ha destacat que “qui vulnera els drets fonamentals en nom d’alguna idea està posant la base perquè el totalitarisme i el feixisme tornin a campar pels nostres carrers i places”. En aquest sentit, ha destacat la importància de divulgar la memòria democràtica entre les noves generacions perquè “les víctimes vives cada cop són menys i hi ha el perill que el record s’esmorteeixi”. Per això, ha dit, el govern hi “planta cara” tirant endavant lleis com la de memòria democràtica.
Colau: “No s’ha fet memòria d’Estat”
Per la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també ha estat present als actes de commemoració, ha volgut tenir un record per als supervivents i familiars. “És necessari demanar-los disculpes oficialment perquè en els darrers anys s’han començat a fer polítiques de memòria, però són insuficients i arriben tard”, ha expressat Colau, que ha criticat que a l’Estat “no s’hagi fet una política de memòria d’Estat com sí que s’ha fet a França i Itàlia”. Per això, ha reclamat que es facin actes “de memòria, justícia i reparació a l’altura d’una democràcia”. “No hi ha democràcia sense antifeixisme i ja és hora que al conjunt de l’Estat i a totes les administracions s’incorpori com una peça nuclear”, ha sentenciat.
A més, Colau considera que aquesta reparació de les víctimes també serviria per “defensar les futures generacions davant de la barbàrie”. “Veiem a Europa com creixen els discursos d’odi, també a casa nostra, amb forces que fins i tot ocupen posicions de govern, i això posa en perill la mateixa democràcia”, ha lamentat l’alcaldessa, que creu que és “imprescindible practicar la memòria antifeixista per enfortir la democràcia i defensar la pau, la llibertat i la felicitat de les pròximes generacions”.
7.000 espanyols i catalans enviats al camp
La consellera ha assenyalat que més de 7.000 espanyols i catalans van acabar a Mauthausen després d’haver patit “els estralls de la Guerra Civil Espanyola i d’haver-ne pogut escapar”. “Són persones a qui es va desposseir de tot, fins i tot de la seva condició humana. La seva memòria ens esperona a continuar treballant contra el feixisme i les seves aberracions”, ha afegit Ciuró.
El camp de concentració de Mauthausen i el crematori de Gusen van ser un dels grans complexos d’extermini nazi. El primer camp de Mauthausen, format per fins a 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940. Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 de les quals hi van morir.
