L’AN absol Trapero i l’excúpula d’Interior i tira per terra la connivència dels Mossos amb l’1-O

L’Audiència Nacional ha absolt el major i excap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana i l’excúpula d’Interior durant l’1 d’octubre i el 20 de setembre: Pere Soler i Cèsar Puig. Tal com va avançar ahir la Cadena Ser, el tribunal els ha exonerat de tots els càrrecs: ni 10 anys de presó per sedició ni multa per desobediència.

El veredicte, que ja ha estat notificat a les parts, considera que la prova “desacredita la hipòtesis que Trapero es va posar d’acord amb els responsables del projecte independentista” per no complir les resolucions judicials. En aquesta línia, també afegeix que Trapero va dissenyar un dispositiu per impedir el referèndum i que van col·laborar amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Per tot plegat, ha absolt els quatre processats en una resolució que compta amb dos vots favorables a l’absolució i un vot particular en contra de la presidenta de la Sala Penal, Concepción Espejel. 

Tubau no veu recorregut a un possible recurs

Des de la Fiscalia de l’Audiència Nacional estudien presentar-hi un recurs en contra, una possibilitat que l’advocada del major Trapero i la intendent Laplana, Olga Tubau, veu molt difícil que prosperi. Creu que la sentència està limitada i acotada a motius molt concrets. Assegura, a més, que demostra que no hi va haver connivència política en l’actuació de l’excúpula dels Mossos.

Avalen el dispositiu de l’1-O

En la sentència, de 96 pàgines, els dos magistrats avalen el dispositiu dels Mossos d’Esquadra pel referèndum de l’1-O. Fan notar que “el cap policial no havia de posar com a única finalitat impedir a tota costa el referèndum” i en aquest sentit asseguren que la “prudència” dels Mossos no pot ser considerada ni “cooperació a la sedició o com a desobediència als mandats judicials”, com pretenia la fiscalia. El veredicte parla també de l’ús de la força. Assegura que “no podia ser la solució per imposar l’acatament a l’ordenament jurídic, encara que fos legítim”.

Pel que fa la intendenta Teresa Laplana, el tribunal assegura que “no tenia capacitat de decisió durant la concentració del 20-S”, ja que únicament feia d’enllaç entre els mossos i la comitiva judicial. Els magistrats també han absolt l’exdirector general de la policia, Pere Soler, ja que asseguren que no va intervenir en el disseny ni l’execució del dispositiu i a l’exsecretari general, Cèsar Puig, que, segons la sentència, no tenia cap tipus de comandament sobre els Mossos.

El vot particular d’Espejel

La sentència absolutòria s’ha pres per majoria amb el vot de dos magistrats, tot i que la presidenta del tribunal Concepción Espejel hi ha votat en contra i ho argumenta en una resolució que supera les 400 pàgines. Amb un relat més semblant al del Suprem i al de les tesis de la fiscalia i la Guàrdia Civil, Espejel aposta per condemnar per sedició Trapero i l’exdirector dels Mossos Pere Soler. Considera que van propiciar la passivitat dels Mossos i es van posar d’acord amb el Govern per celebrar el referèndum.

El judici

Trapero, Soler i Puig van anar a judici acusats de rebel·lió amb una petició de presó i inhabilitació absoluta d’11 anys, tot i que, en la fase de les conclusions definitives, la fiscalia va rebaixar l’acusació a un delicte de sedició, tenint en compte la sentència del procés. A més, com a pena alternativa, va proposar una condemna a una multa econòmica per desobediència. En el cas de Laplana, el ministeri públic va mantenir la petició de quatre anys de presó per sedició i cinc anys d’inhabilitació especial per a càrrec públic.