“El ramadà del 2020 el recordarem sempre“. Així descriu la celebració d’enguany una veïna del Raval, amb resignació però sense perdre l’esperança. La crisi del coronavirus ha alterat de ple el mes més sagrat del calendari musulmà: els àpats en grup no estan permesos, i les mesquites tenen la persiana abaixada des de l’inici del confinament.
Durant els 30 dies que s’allarga el Ramadà, el món islàmic canvia rutines: de dia no es pot ni menjar ni beure, tampoc fumar o mantenir relacions sexuals. I, quan es pon el sol, trenquen el dejuni amb els anomenats iftars. Àpats que, en circumstàncies normals, se celebren amb tota la família. Amb el confinament, però, ara cadascú l’ha de fer a casa seva.
En més d’un cas, això fa que alguns no puguin passar el ramadà amb germans, tiets o família extensa. I el trencament del dejuni tampoc no es pot fer al carrer, com fins aquest any havien fet algunes entitats del Raval. D’altra banda, els fidels han hagut de canviar els hàbits a l’hora d’anar a comprar: no surten cada dia, sinó que fan compres grans per no haver de sortir tan de casa.
El Centre Islàmic Camí de la Pau, en perill
Però l’impacte de la pandèmia va més enllà dels àpats: el pelegrinatge a la Meca se n’ha vist del tot afectat, com també les accions caritatives, una altra de les missions principals del ramadà. Tot i això, la restricció que els fidels més lamenten és el fet que les mesquites estiguin tancades. El Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau del Raval, per exemple, té la persiana abaixada des de l’inici de l’estat d’alarma.
A més, segons Muhammad Iqbal, portaveu de l’entitat, pateixen per si podran tornar-lo a obrir. Les aportacions de les famílies han baixat les darreres setmanes: explica que moltes tenen menys recursos econòmics perquè la crisi de la covid-19 els ha tocat de ple. De moment, han pogut pagar el lloguer del març i de l’abril, però al maig no saben què passarà i ho estan negociant amb la propietat del local.
Malgrat que de pregàries no se’n fan, al Centre Islàmic Camí de la Pau han seguit amb la seva tasca solidària i els últims dies han repartit menjar i productes de primera necessitat a unes 200 famílies de Barcelona i l’Hospitalet. El que sí que, en aquest cas, han decidit no fer és oracions a través d’internet perquè, diu Iqbal, la xarxa no supleix el més important: seguir l’orador de manera presencial.
