(ACN) Els experts alerten que la pandèmia ha suposat un risc de descompensació per a les persones amb trastorn bipolar, entre d’altres. Coincidint amb el Dia Mundial del Trastorn Bipolar, la psiquiatra Cristina Boix explica que en les persones ja diagnosticades la pandèmia s’ha d’entendre com un “factor estressant”. És a dir, que pot haver-hi un risc de recaiguda o descompensació i crisi. “S’ha vist alterat tot el funcionament diari de les persones”, comenta. Això explica, en part, l’augment de les consultes de salut mental i les derivacions a centres com el Centre de Salut Mental CPB SSM, a Barcelona, on treballa Boix.
Alhora, aquesta doctora admet que arran de l’experiència viscuda durant els darrers dos anys, i els constants canvis de restriccions, pautes i socialització, pot ser que hi hagi persones que es preguntin si els seus canvis d’humor poden tenir al darrere una malaltia mental. En aquests casos, té clar què és el que s’ha de fer: consultar-ho al metge.
És veritat que de vegades es parla molt lliurement que una persona sembla bipolar o té una depressió, però quan parlem d’un trastorn bipolar parlem d’una malaltia que s’ha de diagnosticar
S’han incrementat les consultes mèdiques
Segons la doctora Boix, va ser arran del desconfinament quan van començar a sorgir més els problemes de salut mental, tant els nous com aquells ja diagnosticats. En el cas del trastorn bipolar, explica que s’ha vist un augment de les consultes, al principi telefòniques i després presencials. En alguns casos han estat consultes relacionades amb més risc de descompensacions i això ha acabat afectant les persones amb un trastorn bipolar i altres trastorns mentals.
La psiquiatra recorda que els canvis constants sempre posen a prova la capacitat d’adaptació i resiliència de les persones. Les diagnosticades d’alguna malaltia mental “són, d’alguna forma, persones més vulnerables”, matisa, i per això els canvis freqüents d’un dia a l’altre, o molts canvis en un espai de temps petit poden viure’s com un factor estressant que pot suposar una descompensació de la mateixa malaltia.
Què és el trastorn bipolar?
Generalment, detalla, el trastorn bipolar es caracteritza per una oscil·lació entre una fase maníaca o hipomaníaca i fases depressives. En les maníaques, el que podria ser un senyal d’alerta que es tracta d’un trastorn i no d’un comportament puntual és un canvi en la conducta de la persona en el sentit que tingui un estat d’ànim exaltat o eufòric. Per exemple, que estigui més parlador o hiperactiu d’allò que és habitual. “Això ens podria fer alertar. Sobretot, és una expansió de l’ànim”.
Normalment, sol aparèixer entre els 20 i els 30 anys, tot i que hi ha casos que poden presentar-se abans o, fins i tot més tard, en l’edat adulta. A Catalunya, segons les últimes dades publicades (2017), un 6,2 % de les atencions fetes als centres de salut mental d’adults (CSMA) eren per trastorn bipolar, molt al darrere de les malalties mentals més presents, com la depressió (33 %) o l’ansietat (14,3 %). Es tracta d’una malaltia crònica, però per a la qual existeixen tractaments farmacològics i psicològics amb els quals la persona pot fer vida normal.
