L’acusada pel crim de la Guàrdia Urbana ha tornat a presentar-se al fiscal com una víctima de l’altre investigat, a qui ha culpat de tot. Després de la declaració d’aquest dimecres, el representant del ministeri fiscal ha continuat l’interrogatori, centrat-se en el comportament que va tenir ella els dies posteriors al crim, fins que la van detenir el 13 de maig del 2017.
La investigada ha explicat que tenia “por” del seu amant i se sentia amenaçada. Per això, ha dit, va seguir-li el fil i primer va acusar del crim el seu exmarit. “Vaig indicar contra l’exmarit perquè l’acusat no anés en contra meva. No em podia arriscar”, ha dit. D’aquesta manera, també ha justificat al fiscal que aquells dies donés “respostes evasives” als companys i familiars que li feien companyia i que a un amic també li digués que la nit del crim s’havia barallat amb la seva parella i aquest l’havia agafat del coll. Són versions diferents que va donar perquè, segons la seva versió, l’acusat la tenia amenaçada perquè no confessés res a la policia.
Ara bé, passats uns 10 dies del crim, la investigació va començar a apuntar contra ella i l’acusada va canviar de versió: en lloc d’acusar l’exmarit, va apuntar contra el seu amant. Per què? Li ho han preguntat diverses vegades, tant el fiscal, com l’acusació particular com la defensa de l’altre acusat. D’una banda, ha dit que tenia “sospites” d’ell, però no proves, malgrat haver presenciat els fets, tant a casa seva com al pantà de Foix. “No tenia proves. Si tingués alguna prova física, hauria anat [a confessar] des del primer moment”, ha dit al fiscal.
En aquest sentit, l’advocat de l’acusat li ha insistit: “Aquesta persona [l’acusat] provoca sang, sorolls i desapareix. Creu que li fan falta més proves per anar a la policia i dir: ‘Escolta, ha passat això’?”, i ella ha respost: “Crec que sí”.
D’altra banda, també ha explicat que finalment va decidir incriminar l’acusat en el crim perquè temia que fes mal a les seves filles, que aleshores eren amb el seu pare. En aquesta línia, l’advocat de la víctima li ha recriminat: “On estan més protegides de l’agressivitat de l’acusat: estant amb el seu pare lluny de Cubelles o amb vostè mentre tenia l’acusat deambulant per casa?”.
Nega el mòbil amorós
Per primera vegada, l’acusada ha negat que el mòbil del crim fos un triangle amorós entre ella, el seu amant i la seva parella. Les acusacions sostenen que van decidir matar-lo perquè els feia nosa per seguir la seva relació d’amants. “No és cert que aquest crim no és més que una diabòlica i perversa prova d’amor que els uniria a vostè i l’acusat per sempre?”, li ha preguntat el fiscal, i ella ha dit: “Per suposat que no, jo només tinc una contínua d’amenaces i control. Això no és tenir cap prova d’amor”. Així, per ella, segons ha declarat, no tenia una relació d’amor amb l’amant, sinó una relació plena d’amenaces cap a ella.
Al final de l’interrogatori, el representant del ministeri fiscal l’ha reptat i li ha preguntat si volia confessar alguna cosa o bé es ratificava en la declaració. Ella ha dit que no tenia res a confessar i ha assegurat: “No he tingut cap pla. El meu únic pla de futur era un pla de futur amb la víctima. Jo no l’he matat“.
El cas del manter de Montjuïc
A més del mòbil amorós, l’advocat de la víctima creu que els acusats van posar fi a la vida de l’agent perquè temien que revelés detalls sobre la mort d’un manter a Montjuïc el 2014, que va tenir lloc en el marc d’una operació policial en què participaven els dos acusats.
L’advocat assegura que la víctima sabia —perquè li ho havia confessat la seva parella— que l’altre acusat havia llançat aquest home intencionadament. En el judici, l’acusada ho ha negat i ha assegurat que “aquest tema estava tancat”. Ha negat haver parlat d’aquest tema amb la víctima i ha acusat una presa de Wad-Ras que va testificar en contra seu de mentidera.
