L’historiador Paul Preston, un dels més destacats especialistes britànics en història contemporània d’Espanya, conversa amb Emili Manzano a propòsit de la publicació de ‘Juan Carlos I. El rey de un pueblo’. Preston ressegueix en aquesta biografia la figura del monarca espanyol des de la seva infantesa. Dels primers anys, l’historiador destaca la solitud en què va créixer Joan Carles i confessa que té “un terrible ‘carinyo’ a aquest nen” perquè “el veia patir i li feien coses horribles”.
Preston també aprofundeix en la convulsa relació entre el que acabaria sent rei d’Espanya i el seu pare Joan de Borbó, que sempre havia aspirat a la corona. En aquest sentit, Preston explica el dilema i la pressió que per a Joan Carles suposava acceptar ser rei com Franco havia planejat: “Si l’anomenen, pot tornar el tron a la seva família” però fereix el seu pare, “si no l’accepta per lleialtat al seu pare, posaran a algú altre” al seu lloc.
Pel que fa al paper de Joan Carles durant durant el cop d’estat del 23-F, Preston defensa la seva actitud i la qualifica en termes “de respecte escrupolós a la Constitució”. Assegura que les veus i els llibres que insinuen la implicació de Joan Carles en l’alçament no són més que un “argument intencionat políticament de certes gents d’ultradreta”. Per Preston, “el rei és un home molt intel·ligent, molt sensible pel que fa als desitjos del poble” i que sempre ha tingut un “instint fantàstic” per “connectar amb el poble”, “tot el contrari que Franco i que certs presidents del govern”.
Preguntat pel silenci del monarca en relació amb la intervenció espanyola a la guerra de l’Iraq que marca l’actualitat del moment, Preston considera que el rei Joan Carles “el que fa és el seu deure, que es pot veure a la Constitució, callant-se” i recorda que “si la reina d’Anglaterra emetés una opinió sobre això hi hauria crits al cel contra ella per excedir els seus deures constitucionals”.
Paul Preston també comparteix en aquesta entrevista alguns records de la seva etapa universitària i confessa el xoc que va suposar per a un jove procedent d’un barri obrer de Liverpool com ell entrar a Oxford, on va estudiar gràcies a una beca. També explica l’origen del seu interès per la història d’Espanya en un entorn acadèmic en que “es veia amb mals ulls la història contemporània” i on “el més contemporani que es podia fer eren els orígens de la Segona Guerra Mundial”. En aquest context, assegura, es va interessar per Espanya perquè li va semblar “el punt nodal pel que passava tot el d’aquella època” i afegeix que “la Guerra Civil Espanyola és potser l’única guerra moderna en què es lluita per uns ideals”. També assegura que la seva experiència de viure a Espanya ha estat “una de les experiències més màgiques” de la seva vida.
A més a més de l’entrevista a Paul Preston, en aquesta edició del ‘Saló de lectura’ alguns dels col·laboradors habituals del programa parlen i recomanen llibres com a prèvia de la ja propera diada de Sant Jordi. La primera obra que comenta Mita Casacuberta, especialista en literatura catalana contemporània, és ‘Purgatori’, de Joan Francesc Mira. Una història protagonitzada per dos germans en moments molt diferents de la seva vida. També proposa una de les darreres obres que formen part de la ‘Comédie humaine’, d’Honoré de Balzac: ‘El cosí Pons’, una història sobre el diner i l’avarícia que aquest genera.
Per la seva banda, l’escriptor Javier Pérez Andújar parla de ‘La caja de Houdini. Sobre el arte de la fuga’, d’Adam Philips, un llibre que aprofundeix en la sensació de fracàs que s’amaga rere les més variades formes d’escapisme, des de llegir fins a decidir viure reclòs, a partir de resseguir la biografia del que en va ser un mestre: Harry Houdini. La seva selecció es completa amb l’edició integral de Makoki, sèrie de còmics de Miguel Gallardo i Juanito Mediavilla; i amb un volum sobre ‘La ciencia ficción española’.
Joan Riambau escull dues obres. La primera és ‘A pie de obras’, de Marcos Ordóñez, un diccionari sobre teatre molt personal, que el crític ha elaborat a partir de les seves cròniques. La segona, ‘Pensaments despentinats’, un recull d’aforismes del polonès d’origen jueu Stanislaw Jerzy Lec. Per últim, la selecció de l’editor Daniel Fernández està formada per quatre títols: ‘Entre l’Espanya i la paret’, de Xavier Roig; el ‘Diario (1935-1944)’, del jueu romanès Mihail Sebastian; ‘Años interesantes. Una vida en el siglo XX’, de l’historiador Eric Hobsbawm; i ‘Pasando página: autores y editores de la España democrática’, de Sergio Vila-Sanjuán.
