Què és la seguretat? Quins agents aporten seguretat a Barcelona? La policia, en aquest cas la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, és l’únic actor que vetlla per una ciutat segura? Tots els problemes de seguretat es resolen amb més agents patrullant al carrer?
‘Qüestions de seguretat’ hi dona una resposta. El documental, de betevé, emès en el marc de les eleccions municipals del 2019, analitza els principals fenòmens delictius de Barcelona i reflexiona sobre les possibles solucions a partir de dades i a través de les veus dels principals protagonistes: el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens; dos portaveus dels sindicats principals de la Guàrdia Urbana, el Sapol i Comissions Obreres; la magistrada degana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso; el vicepresident primer de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Albert Recio, i la directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, l’experta Montse Iglesias-Lucía.
Tots sis, amb l’ajuda de les dades facilitades pels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament de Barcelona, reflexionen sobre els narcopisos, els furts, la venda ambulant irregular i els problemes de convivència.
Els narcopisos, el fenomen delictiu del mandat
El documental comença explicant el fenomen dels narcopisos, és a dir, l’ocupació d’habitatges buits sobretot del barri del Raval destinats a la venda i el consum de droga. Des de l’estiu del 2017, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han tancat 174 pisos i hi han detingut 232 persones. En l’audiovisual, s’explica la tasca policial i judicial que s’ha fet per erradicar-ho, com la macrooperació en què es va desarticular la principal xarxa criminal que hi havia instaurada a Ciutat Vella.
“[Les sales de venipunció] són una prova de com altres agents de seguretat produeixen el resultat que l’Administració vol”
Ara bé, el documental també reflexiona sobre altres formules que poden acabar amb aquest delicte. “A més d’agents de seguretat, podem parlar d’educadors socials, treballadors socials, agents cívics o dinamitzadors“, assegura la directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, Montse Iglesias-Lucía, que posa en valor les sales de venopunció. L’any passat, les cinc sales van atendre 1.620 usuaris, un 18% que el 2016. “Són una prova de com altres agents de seguretat produeixen el resultat que l’administració vol”, diu Iglesias-Lucía.
Els furts, el principal delicte de la ciutat
El 64 % del total de delictes de Barcelona són furts, és a dir, estrebades sense violència, sobretot de carteres, mòbils, bosses, etc. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han intensificat el patrullatge per eradicar els furtadors, normalment homes joves, professionals del furt i multireincident. “De vegades, al mateix torn, actues amb la mateixa persona fins a tres cops per furts”, explica Jordi Rodríguez Lima, el portaveu del sindicat Sapol de la Urbana.
“Un dels problemes que tenim amb el furt és que comporta una pena poc rellevant com és la multa. L’efecte dissuasori és poc contudent.”
Paral·lelament, els jutjats han augmentat de forma exponencial les denúncies per furts, cosa que ha col·lapsat el sistema judicial i ha posat en risc la prescripció del delicte. Per això, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a petició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha doblat els jutjats de delictes lleus, cosa que ha permès doblar el nombre de judicis ràpids al dia. La magistrada degana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso, remarca però que la pena del furt és una multa, de manera que “l’efecte dissuasiu pot ser poc contundent”. En aquesta línia, diu, la fiscalia està plantejant la continuïtat delictiva, cosa que comportaria “una pena pitjor”.
El “top manta”, seguretat o desigualtats?
La venda ambulant irregular és un problema de seguretat? Segons el comissionat, “no genera inseguretat”, sinó “problemes d’econòmics, d’ocupació o de pobresa” i cal trobar solucions per als manters com ara els plans d’ocupació. Els sindicats de la Urbana reconeixen la situació en què es troben els venedors, però remarquen sobretot el “caràcter violent” dels manters. “Ens ataquen amb pedres i pals i se senten segurs del seu negoci”, diu el portaveu del Sapol, que reconeix que “les intervencions [amb el “top manta”] sempre han estat el joc del gat i la rata“.
“No em puc considerar un delinqüent. Ho estic fent per circumstàncies de la vida i penso que algun dia deixaré de fer-ho, però un no sempre troba el que desitja”
El documental inclou el testimoni de Mame Mor, un venedor ambulant que és a Barcelona des de fa uns 12 anys. Mor es defensa de les acusacions i explica que “no tots som violents”. “Em sento maltractat i a vegades hi ha una resposta inadequada per part d’algun company, però no és el que desitgem”, diu. El venedor explica les dificultats que tenen per viure i trobar feina i demana l’ajut de l’Administració per regularitzar la seva situació. “No em puc considerar un delinqüent. Ho estic fent per circumstàncies de la vida i penso que algun dia deixaré de fer-ho, però un no sempre troba el que desitja”, exclama.
El soroll de l’oci nocturn, la queixa més habitual
“La gent tendeix a barrejar qualsevol activitat en què pensen que una actuació contundent de la policia ho arreglaria, i aquests són problemes de convivència i no de seguretat”, afirma Recio, de la FAVB, que destaca sobretot el soroll al carrer i el turisme. De fet, segons l’Enquesta de victimització del 2018, aquest és un dels principals problemes que apunten els barcelonins juntament amb els conflictes pels apartaments turístics.
“La gent tendeix a barrejar qualsevol activitat en què pensen que una actuació contundent de la policia ho arreglaria, i aquests són problemes de convivència i no de seguretat”
El documental inclou els sorolls de l’oci nocturn a les places del districte de Gràcia, de Nou Barris i, sobretot, de Ciutat Vella, i també l’augment dels gossos i els problemes que, segons la FAVB, generen les defecacions.
