Tsunami Democràtic ha fet una crida a les xarxes socials per fer una mobilització el 9 de novembre, jornada de reflexió de les eleccions generals del 10-N. Sota el títol “El 9-N, fem-los reflexionar. Desobeïm la Junta Electoral Central”, la plataforma convida a desobeir la Junta Electoral Central a no respectar la jornada de reflexió abans de les eleccions generals de diumenge. És realment un desafiament a la legalitat aquesta convocatòria?
El Tribunal Constitucional avala les mobilitzacions
Les sentències prèvies del Tribunal Constitucional (TC) donen marge a les manifestacions, també durant la jornada de reflexió. En una resolució del 2012, el TC considera que “tota reunió o manifestació pot connectar-se […], tot i que sigui remotament, amb el debat polític” i per això considera que es podria “arribar a l’absurd” de prohibir les manifestacions simplement “pel fet de ser-ho i coincidir amb la jornada de reflexió” prèvia a unes eleccions.
Per tant, considera que preval el dret fonamental a reunió i manifestació, almenys en aquesta sentència, que va venir motivada per un recurs de la Plataforma 8 de Març a Sevilla l’any 2008. Llavors la Junta Electoral Provincial de Sevilla i també el Tribunal Superior de Justícia de Sevilla van considerar que calia canviar de dia, o sinó prohibir, una marxa feminista prèvia a unes eleccions generals i autonòmiques.
L’alt tribunal també diu que tampoc els indicis d’influir en l’electorat són vàlids per prohibir una mobilització durant la jornada de reflexió: “La mera possibilitat que una reivindicació […] pugui incidir d’una forma o altra en l’electorat, es mostra com a hipòtesi insuficient per limitar el dret de reunió en període electoral”, expressa el TC en una sentència del 2009 sobre una mobilització del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans en plena campanya electoral. Però el tribunal també demana parar atenció a la llei electoral.
La llei electoral prohibeix “actes de propaganda”
La Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) és la que regula com s’han de desenvolupar les conteses electorals a Espanya, també pel que fa al que es pot fer i al que no durant la jornada de reflexió. A l’article 53 conclou que durant la jornada de reflexió “no es pot difondre propaganda electoral ni es pot realitzar cap acte de campanya electoral”. Les sancions previstes són de penes de presó de tres mesos a un any o de multa de sis a dos anys per a qui incompleixi la legislació. Però qui decideix si una manifestació en jornada de reflexió s’ha de preservar per ser l’exercici d’un dret fonamental o cal prohibir-la perquè es considera un acte de propaganda electoral?
La decisió final, de la Junta Electoral
La Junta Electoral és l’organisme encarregat d’interpretar la LOREG i, tenint en compte també la jurisprudència dels tribunals, resoldre recursos. Preguntada per betevé, la Junta Electoral Provincial de Barcelona explica que sempre actua a instàncies d’un col·lectiu o particular que interposa un recurs, mai d’ofici. Si, com ha anunciat el col·lectiu Tsunami Democràtic, hi ha mobilitzacions a les places de diverses localitats de Catalunya i algú decideix presentar-hi recurs, seria la Junta Electoral de Catalunya la que hauria de resoldre “en qüestió d’hores”.
En aquesta campanya, la Junta Electoral de Barcelona ja ha hagut de fer feina. Per exemple, ha desestimat el recurs de Ciutadans que considerava que calia desallotjar l’acampada de la plaça de la Universitat en considerar que podria influir en el vot durant la jornada de reflexió i d’eleccions. També ha tombat el recurs de Junts per Catalunya i d’Esquerra que considerava que la visita a Barcelona de Felip VI també entrava en campanya. En altres ocasions, però, les diverses juntes electorals també ha dirimit amb una visió més restrictiva.
Per exemple, en l’anteriorment citada marxa feminista a Sevilla l’any 2012, però també quan la Junta Electoral Central va declarar il·legals les mobilitzacions del 15-M del 2011 durant la jornada de reflexió perquè convidaven a excloure algunes de les candidatures que es presentaven a les eleccions. Si fa no fa el mateix ca passar l’any 2004, quan el PP va denunciar, “a posteriori”, les convocatòries davant les seves seus a tot Espanya i que la Junta Electoral Central va declarar il·legals.
