El regidor de Pla de Barris i tinent d’alcaldia de Comunitat, Jordi Martí, ha assegurat que les dues edicions del Pla de barris “han passat amb nota l’avaluació” per reduir les desigualtats. El pla (que es va estrenar el 2017 i estarà vigent fins al 2024) haurà invertit 300 M € en aquells barris més vulnerables i haurà beneficiat fins a 247.877 persones, tant de forma directa com indirecta. En total, les dues edicions del Pla de barris han desenvolupat accions concretes a 23 barris, principalment a l’Eix Besòs.
La inversió més elevada, a l’espai públic
La inversió més elevada del pla correspon a les polítiques d’espai públic, amb 113 M €. Aquí s’hi engloben, per exemple, l’impuls del bus sota demanda als barris de muntanya i la instal·lació d’escales mecàniques a Ciutat Meridiana. El segon pessic més important ha estat per a l’educació, amb 65 M €. En destaca, entre altres, el projecte Menjallibres, per promoure la lectura en català.
La tercera pota del Pla de barris ha estat la promoció dels drets socials i les accions comunitàries, amb 48 M €, que han permès —per exemple— museïtzar les cases barates del Bon Pastor i donar una segona vida al passadís inferior de la Trinitat Vella. Pel que fa a habitatge, amb el pla s’hauran rehabilitat 160 finques fins a l’any vinent, amb 43 M €; i en ocupació, el pla ha invertit més de 30 milions en accions formatives com els tastets d’oficis per a joves, amb 31 M €.
Més enllà de posar bona nota al Pla de barris, Jordi Martí ha proposat un pacte a la resta de partits polítics de l’Ajuntament de Barcelona perquè els futurs plans tinguin una durada de vuit anys, en comptes de quatre (com ara). També ho ha demanat Yoyi Álvarez, presidenta de l’AV Verdum, que ha assegurat que “quatre anys, per a un barri, és molt poc temps per fer-se seves les accions”.
