Un 92 % de les llars de Barcelona tenen connexió a internet. Una xifra que va a l’alça respecte fa quatre anys, que eren el 84 %, i que constata un accés quasi generalitzat de la població a la xarxa. Ho detalla l’informe La bretxa digital a la ciutat de Barcelona, basat en una enquesta de la Fundació BIT Habitat a 2.500 ciutadans durant la tardor del 2020. L’informe revela que la bretxa digital entre barris de renda alta i baixa a la ciutat s’ha escurçat.
El 2016, el 94 % de les llars en barris de renda alta tenien connexió a internet, davant del 76 % de les llars de renda baixa, una diferència de 18 punts. L’enquesta del 2020, en canvi, retalla aquesta distància a menys de sis punts. El 97 % de les llars de renda alta tenen connexió a internet i el 92 % dels domicilis en barris en renda baixa, també. “La bretxa ha disminuït de forma rellevant”, ha afirmat la tinenta d’alcalde Laia Bonet, que ha destacat que la renda té ara menys impacte en la connectivitat de les llars.
Més aparells a les llars de renda alta
Què ha ajudat a reduir la bretxa? Segons el comissionat d’Innovació Tecnològica, Michael Donaldson, hi ha jugat un paper clau el desplegament de la fibra òptica i que el cost de tenir internet a casa s’ha reduït per la competència entre operadores, que ha facilitat l’accés a una tarifa més econòmica. Pel que fa als dispositius tecnològics, els barris amb rendes altes tenen una mitjana de sis aparells a casa, mentre que els de renda baixa és de 4,8.
Un 1 % no té internet perquè no s’ho pot pagar
Pel que fa a les llars sense internet (8 %), la majoria al·leguen que no saben fer servir la xarxa o no la utilitzen. Un 1 % del total dels enquestats diu que no té internet a casa perquè no pot assumir-ne el cost. “Aquest 1 % ens preocupa i ens ha d’ocupar”, ha admès Bonet. El 42 % de les persones sense connexió són dones majors de 75 anys. A la falta d’internet a casa hi juga un paper clau també el nivell d’estudis i la situació laboral.
L’activitat més habitual a internet
L’enquesta revela que respondre missatges és l’activitat més habitual que els barcelonins fan a internet (el 94 % ho fa cada dia), així com fer servir el correu electrònic i llegir notícies d’actualitat. També és una de les activitats més habituals a la xarxa fer gestions bancàries, el lleure cultural o l’ús de les xarxes socials. Si es comparen les dades amb les del 2016, ha crescut significativament els cursos de formació en línia, les consultes mèdiques, els tràmits amb l’administració i la compravenda de béns o serveis.
La pandèmia agreuja les desigualtats
L’ús de les noves tecnologies ha crescut amb la pandèmia i els confinaments pel teletreball i l’educació en línia. Però és en aquests àmbits on les desigualtats entre barris de renda baixa i alta s’han agreujat, segons Bonet. Per exemple, només un 43 % de les persones dels barris de renda baixa van poder teletreballar, una xifra que puja al 76 % en els barris de renda alta.
En el cas de l’educació en línia, el 73 % dels menors de 16 anys van poder seguir les classes de forma telemàtica durant el confinament, i un 26 % no ho va poder fer. En les llars de renda baixa, més de la meitat al·leguen no tenir dispositius suficients, mala connexió o no tenir formació. En canvi, en els barris de renda alta aquests motius només representen el 22 %.
