Del Catalangate al Barcelonagate: Última hora de l’espionatge del CNI a Barcelona | DIRECTE

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha apostat perquè el Ple de l’Ajuntament aprovi presentar una denúncia per l’espionatge de Pegasus, en la línia del que també va aprovar el Parlament. En espera que els serveis jurídics ho acabin d’avalar, la intenció de Colau es plantejar a la Junta de Portaveus un acord perquè es voti al ple, amb la intenció que s’aprovi amb un amplíssim consens. Sobre la polèmica amb Ernest Maragall, Colau ha constatat a RAC1 que el republicà no s’ha disculpat del tot per les “falsedats” que va dir d’ella diumenge, quan la va acusar d’estar al corrent de l’espionatge, però ha dit que ella vol mirar endavant i ha recordat que durant tres anys han arribat a molts acords. Sí que li ha demanat que no ho torni a fer.

El president del govern, Pere Aragonès ha explicat en una entrevista a SER Catalunya que no ha demanat a Maragall que es disculpi i ha afegit que hauria de ser Pedro Sánchez qui rectifiqués. Aragonès assegura que “el PSC sap perfectament que hem estat espiats”.  

Manuel Valls defensa que la tradició francesa és escollir “el mal menor” i assegura que això és el que va fer. Afirma que l’estratègia estava “claríssima” i va ser possible després de la seva declaració i l’actitud dels socialistes. També explica que ell volia que l’Ajuntament no fos una eina de l’independentisme i que no va demanar res a canvi.

L’exregidor de Barcelona Manuel Valls ha negat una operació d’Estat ni la necessitat d’espiar ningú i ha assegurat que el vot que va fer possible la reelecció d’Ada Colau com a alcaldessa respon a una decisió personal. En una entrevista a ‘La Vanguardia’, diu que va actuar “lliurement”, que no va parlar amb el Govern espanyol i que no hi havia “cap fraternitat secreta”. “Jo vull impedir un alcalde independentista i ningú no em diu el que he de fer”, afirma.

El president del Grup Municipal d’Esquerra Republicana, Ernest Maragall, considera que no li deu cap disculpa a Colau: “Mai no he dit el que ella diu que he dit. No és un malentès. Hi ha una interpretació esbiaixada que vol crear problemes entre nosaltres”. En una entrevista al programa ‘bàsics’, de betevé, Maragall ha reiterat que “mai no he dit que els comuns hagin tingut responsabilitat ni participació en l’espionatge”. “Els comuns s’han quedat instal·lats en la interpretació de les meves paraules”.

La portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha insistit aquest dimarts que el seu executiu “té la consciència tranquil·la” sobre la resposta que ha donat al Catalangate, l’espionatge a independentistes per part del CNI. Segons Rodríguez, el Govern espanyol ha fet un “exercici de transparència” amb la compareixença de la directora del CNI a la Comissió de Secrets Oficials i posant-se a disposició de la Justícia i del Defensor del Poble, i el continuarà fent la setmana que ve amb la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés. La portaveu ha afirmat que encara no hi ha data per a la reunió entre Sánchez i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que tindrà lloc quan es “concretin les agendes”.

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha afirmat que costa molt justificar que encara no s’hagi produït la reunió entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president espanyol, Pedro Sánchez, pel Catalangate i que no s’hagin donat explicacions. En roda de premsa després del Consell Executiu, Plaja ha afegit que és el Govern espanyol qui ha de respondre quan es farà la trobada i ha recordat que tenen la petició sobre la taula des de fa setmanes. “El problema és la resposta que ha tingut el Govern espanyol al pitjor cas d’espionatge en democràcia. Que respongui La Moncloa quan serà”, ha afegit.

Ada Colau ha lamentat la posició de Maragall “després de tots els acords i la sintonia en temes de ciutat” que han tingut el govern municipal i ERC els darrers tres anys de mandat. En aquest sentit, Colau també ha recordat que BComú va sumar-se a la proposta dels republicans de fer un plenari extraordinari a l’Ajuntament per demanar que s’investigui el Catalangate i se’n depurin responsabilitats.

L’advocat Andreu van den Eynde ha presentat una querella en nom del president del grup parlamentari i del Consell Nacional d’Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, i de l’eurodiputada Diana Riba pel Catalangate. Ho ha fet al Jutjat de Guàrdia de Barcelona, amb requeriment que les causes es remetin i s’acumulin a les ja obertes al Jutjat d’Instrucció número 32, també de Barcelona.

Aquestes querelles són les que van presentar ara fa gairebé dos anys, l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i el president del grup municipal de Barcelona i diputat, Ernest Maragall, després que es fes públic el seu cas d’espionatge.

Ada Colau també ha demanat a Ernest Maragall que es disculpi per haver-la situat com a “beneficiària indirecta” de l’espionatge durant les negociacions per a la investidura: “No va ser un malentès, estava insinuant que jo me’n vaig aprofitar. És molt greu i totalment infundat”. Colau ha lamentat que les acusacions del republicà han arribat després de mantenir “una bona relació durant tot el mandat”.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha explicat que els serveis jurídics del consistori estan estudiant quines mesures legals poden emprendre pel cas d’espionatge del CNI durant la formació de govern a Barcelona. Colau qualificat de “greus” les informacions publicades aquest diumenge sobre l’espionatge del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en les negociacions per formar govern després de les eleccions municipals del 2019.

El regidor del PPC a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, ha dit que donaria suport a Ada Colau per evitar que Ernest Maragall fos alcalde i “entrés el procés a la ciutat”. Tot i reconèixer que en diferents aspectes, Maragall seria millor alcalde que Colau. En una entrevista a Ràdio 4 i La 2, Bou ha afirmat que repetiria com a candidat amb la condició que tingués el suport del PPC.

El líder del PSC a Barcelona i primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha respost l’acusació de Maragall d’haver-se beneficiat amb l’espionatge del Barcelonagate. “No té cap sentit fer elucubracions ni cap fonament”, ha reblat el socialista. Collboni considera que “Maragall ha decidit començar a fer campanya després de tres anys desaparegut”. Des d’una roda de premsa sobre comerç, el primer tinent d’alcalde ha insistit a demanar al president català, Pere Aragonès, que faci rectificar Maragall i accepti “el joc democràtic” que va resultar en un acord d’investidura entre Ada Colau, Jaume Collboni i Manuel Valls.

El PSC ha demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que faci “rectificar” el líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, amb relació a les seves declaracions sobre l’espionatge en les negociacions per l’alcaldia. “Demanem als representants polítics que respectin les regles del joc, no es poden fer acusacions sense fonament, està fora de lloc“, ha replicat la viceprimera secretària d’Organització del PSC, Lluïsa Moret. Maragall ha negat haver-hi implicat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en l’espionatge, i ha situat el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, com a “beneficiari directe” de l’espionatge. Els socialistes han expressat que donen suport a “les mesures que ha pres el Govern espanyol per aclarir aquest episodi”.

Ernest Maragall ha comparegut aquest migdia a la seu d’ERC i ha afirmat que els principals perjudicats per l’espionatge són els ciutadans i la democràcia. El líder dels republicans ha afegit que hi ha uns “perjudicats circumstancials” (ERC i ell mateix) i també un responsable directe: el Govern espanyol. Maragall diu, a més, que el “beneficiari directe” de l’espionatge és Jaume Collboni, com a líder de l’organització, i i els “indirectes” són els comuns. 

Ernest Maragall s’ha mostrat també partidari de fer un ple extraordinari pel cas de l’espionatge a les negociacions per formar el govern municipal, tal com ha demanat el grup de Junts. El líder d’ERC ha tornat a reiterar que ja li va aclarir a Colau que no creia “que ella sabés res” sobre el que estava passant. 

El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans, Paco Sierra, ha estat crític amb la petició que ha fet Junts, que demana un ple extraordinari sobre l’espionatge del CNI a les negociacions per formar govern a Barcelona. Sierra ha dit que li fa “molta gràcia que s’esquincin les vestidures” per aquest motiu i ha dit que a ell també el van espiar els Mossos d’Esquadra i “no es va fer cap ple extraordinari”. Sierra creu que aquests temes “sempre s’han de ventilar” als jutjats. 

El líder d’ERC, Ernest Maragall, compareixerà a partir de les 12.30 h a la seu dels republicans per valorar l’actualitat política juntament amb la portaveu del partit, Marta Vilalta. Serà la primera intervenció del líder republicà al consistori després de les paraules polèmiques sobre el Barcelonagate i l’espionatge del CNI a Barcelona. Podràs seguir la compareixença en directe des d’aquest enllaç.

Continuen les compareixences dels diferents grups municipals després de fer-se públic que el CNI va espiar les negociacions a l’alcaldia de Barcelona després de les eleccions del 2019. A partir de les 12.30 h compareixerà Ciutadans. Podràs seguir la roda de premsa en directe des d’aquesta mateixa pàgina.

El portaveu de Junts, Jordi Martí, ha demanat un plenari extraordinari sobre l’espionatge en les negociacions a l’alcaldia de Barcelona. En una compareixença aquest migdia a l’Ajuntament, Martí ha dit que “davant d’aquest escàndol majúscul” no es pot estar en la posició “d’espectador”. El portaveu de la formació considera que Barcelona s’ha situat en el focus d’aquest espionatge i que per això “exigiran una comissió i les iniciatives que se’n derivin”. Ha afegit “no podem estar tranquils” i ha instat els grups del govern a fer un pas endavant. Creu que l’executiu municipal ha de demostrar que és “el primer interessat” a aclarir-ho. “Senyors de Barcelona en Comú, facin un pas endavant”, ha dit Martí. 

El govern Colau ha tornat a retreure a Ernest Maragall que “insinués” que Colau estava al cas de l’espionatge de les negociacions per formar govern a Barcelona. La primera tinenta d’alcalde, Janet Sanz, creu que “és gravíssim que es facin insinuacions sense cap tipus de base” i que “per això van demanar una rectificació”. Sanz ha aclarit que “els comuns hem estat clars i contundents amb aquest tema” i que cal “arribar fins al fons i exigir el màxim d’aclariments”. Ara bé, creu que s’ha de fer “sense partidisme electoral” i demana a ERC “que no torni a passar una insinuació com la que vam viure diumenge”. També ha afegit que “no té cap ni peus” dir que els comuns “treuen algun benefici” de tota aquesta situació.

El Grup Municipal de Junts compareix a partir de les 11.30 h  a l’Ajuntament de Barcelona per explicar l’opinió de la formació després de fer-se públic l’espionatge del CNI a les negociacions per formar govern a Barcelona. Pots seguir la compareixença des d’aquesta mateixa pàgina.

Ernest Maragall considera que l’Ajuntament de Barcelona s’hauria d’afegir a les possibles querelles que s’acabin presentant després del cas de l’espionatge per part del CNI. “Jo en tinc una de presentada des de fa dos anys”, ha dit Maragall a RAC1. El líder d’ERC creu que el consistori hauria de “mostrar la seva solidaritat contra la intervenció i l’espionatge polític”.

El cas de l’espionatge del CNI en les negociacions per formar govern a Barcelona marcaran l’actualitat política d’aquest dilluns a la ciutat. Algunes de les formacions -Ciutadans, Junts i el mateix Ernest Maragall- han convocat compareixences al llarg del matí. Les podràs seguir en directe a través d’aquesta mateixa pàgina. 

El conseller d’Empresa, Roger Torrent, ha lamentat que les negociacions per a l’alcaldia de Barcelona “es van jugar amb part de les cartes marcades”, després de les informacions sobre el presumpte espionatge del CNI. “Les regles del joc mínimament democràtiques i exigibles no es van produir”, ha valorat Torrent en declaracions a RAC1. El conseller ha apuntat que aquests comicis eren “estratègics” per al país, ja que haurien pogut convertir el republicà Ernest Maragall en el primer alcalde independentista de la capital catalana. “Per això s’escoltava Maragall”, ha afegit Torrent, que ha qualificat les informacions “d’escàndol democràtic”. Ha demanat investigació, que s’assumeixin responsabilitats i garanties que no es repeteix.

Ernest Maragall ha reiterat que creu que “Colau no estava al cas” de l’espionatge del CNI en les negociacions de l’Ajuntament de Barcelona i que aquest diumenge es va intercanviar missatges amb ella. Per això, s’ha mostrat sorprès de la reacció de l’alcaldessa i creu que vol aparèixer “com si ella fos la perjudicada”. En una entrevista a RAC1, el responsable d’ERC creu que la decisió de formar l’actual govern municipal ja estava presa “l’endemà de les eleccions”. Maragall pensa que hi ha una responsabilitat política evident de l’Estat i del govern central i per això insisteix a demanar explicacions. El responsable d’ERC ha assegurat  que tampoc “no en té ni idea” de si el PSC i Jaume Collboni sabien que s’estava produint l’espionatge del CNI. 

L’exconseller Josep Rull ha instat l’alcaldessa, Ada Colau, a donar “explicacions públiques” després de les informacions sobre el presumpte espionatge de CNI en les negociacions a l’Ajuntament de Barcelona. En una entrevista a La 2 i Ràdio 4, Rull ha criticat que Colau acceptés els vots de Manuel Valls per ser investida i creu que “en el context de la nova informació, algú ha de donar explicacions”. Davant l’espionatge, Rull ha valorat que resulta “molt difícil” negociar amb algú que espia. Per això ha demanat “mirar amb quins termes es clou el procés de negociació” i a dibuixar “un full de ruta”. Rull ha dit que Colau “va solemnitzar que no acceptaria mai dels mais el vots de Valls, i va aprofitar la guerra bruta contra Trias”, ha afegit l’exconseller, que creu que l’alcaldessa “no ha demanat mai excuses per haver aprofitat la porqueria de les clavegueres de l’Estat” contra l’exalcalde.

Jordi Martí, tinent d’alcalde Cultura i regidor de Presidència de l’Ajuntament, ha assegurat que el pacte entre comuns i ERC l’any 2019 no es va produir perquè Ernest Maragall no va voler. En una piulada a Twitter, Martí ha dit que l’espionatge “és vergonyós”, però que la negativa de Maragall és “l’única raó” que va dificultar l’acord entre les dues formacions per formar govern.

És vergonyós l'espionatge, però la única raó per la qual no hi va haver pacte entre @Esquerra_ERC i @bcnencomu, es que @ernestmaragall no va voler.

— Jordi Martí Grau (@JordiMartiGrau) May 16, 2022

El ministre d’Universitats i extinent d’alcalde de Cultura, Joan Subirats, ha demanat una “mica de tranquil·litat” després de les declaracions d’Ernest Maragall, que va apuntar que Colau i els comuns coneixien l’espionatge del CNI sobre les negociacions per configurar govern. En una entrevista a TV3 Subirats ha dit que “aquesta versió és insòlita” i demana tranquil·litat i responsabilitat. L’extinent d’alcalde de Cultura diu que se sent “afectat perquè se m’acusi d’haver participat en una cosa com aquesta”.

El president del Grup Municipal d’ERC, Ernest Maragall, compareix en roda de premsa aquest dilluns, a les 12.30 h, a la seu dels republicans. En destapar-se la notícia de l’espionatge del CNI, Maragall va dir inicialment a Catalunya Ràdio que l’operació s’havia fet “amb coneixement de la senyora Colau”, tot i que després va matisar les seves declaracions a betevé. “Estic convençut que Colau no en sabia res”, va afirmar posteriorment. 

L’alcaldessa, Ada Colau, ha criticat aquest dilluns al matí les declaracions del líder municipal d’ERC, Ernest Maragall, sobre l’espionatge del CNI en les negociacions per configurar el govern municipal del 2019. “Insinuar que he tingut alguna complicitat o connivència amb l’espionatge és una barbaritat“, assegura Colau en un breu missatge a Telegram.

L’alcaldessa es mostra dolguda perquè que aquestes declaracions provinguin “d’una persona com l’Ernest Maragall, representant d’un partit d’esquerres i company a l’Ajuntament”, i demana “una rectificació sincera”.