L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dilluns els projectes que han resultat guanyadors dels primers pressupostos participatius de la ciutat. Un total de 184 projectes aspiraven a fer-se realitat, gràcies als 30 M € que l’Ajuntament ha destinat aquest 2021 a la iniciativa.
Segons ha explicat el regidor de Participació, Marc Serra, entre el 10 i el 20 de juny 39.433 barcelonins van votar als pressupostos participatius, i que 76 projectes han aconseguit els suports per poder-se fer: nou a Ciutat Vella, vuit a l’Eixample, cinc a Sants–Montjuïc, vuit a les Corts, sis a Sarrià – Sant Gervasi, vuit a Gràcia, set a Horta–Guinardó, nou a Nou Barris, nou a Sant Andreu, i set a Sant Martí. Són els següents, representats al mapa:
Quins són els districtes que han rebut més vots?
Dels 10 districtes, els que han rebut més vots són l’Eixample (35.023) i Sants–Montjuïc (34.187). I precisament en aquest darrer districte és on hi ha els dos projectes amb més suports de tota la ciutat: la millora del Parc de l’Espanya Industrial, i la reforma del camp esportiu de Julià de Capmany per jugar a criquet.
En canvi, a l’altra banda de la balança hi ha Sarrià – Sant Gervasi (amb 9.654 vots) i les Corts (amb 11.513 vots), com a districtes amb menys participació. Es dona la circumstància que a tots dos districtes els projectes amb més vots tenen a veure amb crear un carril bici a la via Augusta i a la travessera de les Corts, respectivament.
Més espais verds i protagonisme per als infants
Més enllà d’aquests quatre projectes, els pressupostos participatius tindran un clar impacte en l’urbanisme; especialment per aconseguir més espais verds a tots els districtes i per donar més protagonisme als infants. En aquest sentit, destaquen la millora dels patis de l’Escola Pau Casals (Gràcia) o l’enjardinament i instal·lació de jocs a l’entorn de les escoles Els Llorers i L’Arbret (l’Eixample).
Pel que fa a la creació d’espais verds i pacificats, els projectes més votats de vuit districtes caminen en aquesta direcció: enjardinar la plaça de Terenci Moix del Raval (Ciutat Vella), crear un eix verd al carrer del Rosselló (l’Eixample), millorar el Parc de l’Espanya Industrial (Sants–Montjuïc), plantar més arbres a Gràcia (Gràcia), rehabilitar la part històrica del Parc del Guinardó (Horta–Guinardó), reforestar Collserola (Nou Barris), millorar el Parc de la Pegaso (Sant Andreu), i convertir el pati de l’Escola La Farigola en un pulmó verd del barri (Sant Martí).
Com s’ha fet la tria dels guanyadors?
Entre el 10 i el 20 de juny, tots els barcelonins van poder votar els seus projectes preferits del districte on estan empadronats i d’un segon districte a la seva elecció. Per escollir els resultats finals, l’Ajuntament ha utilitzat el mètode de la cistella de la compra: és a dir, s’ha tingut en compte el nombre de vots i també l’import dels projectes.
Això ha deixat fora de la selecció final alguns projectes amb molts vots però que, per pressupost, superava el màxim del districte si ja s’havien seleccionat altres projectes per davant seu. Segons ha confirmat Marc Serra, això ha passat en districtes com l’Eixample: en aquests casos, s’han acabat triant projectes amb menys vots i menys pressupost per mirar d’esgotar la dotació del districte en qüestió.
En total, l’Ajuntament ha destinat 30 M € als pressupostos participatius, dividits de forma desigual entre els 10 districtes de la ciutat. Els districtes amb un pressupost més elevat són Sants–Montjuïc, Nou Barris i Sant Martí (amb 3,6 M € cadascun); en canvi, els districtes amb menys dotació són les Corts (2 M €) i Sarrià – Sant Gervasi (2,2 M €).
Una participació per sota del 3 %
Pel que fa a la participació, l’Ajuntament ha explicat que han acabat votant 39.433 barcelonins als pressupostos participatius. Tenint en compte que el cens cridat a votar era aproximadament d’1,4 milions de persones (tots els empadronats de més de 14 anys), situa un percentatge de participació inferior al 3 %.
Ara bé, el regidor Marc Serra ha valorat que la participació “ha estat molt àmplia” i, per això, el govern municipal se sent satisfet. De fet, Serra ha comparat les dades barcelonines amb les d’altres ciutats d’arreu del món que han fet processos similars i ha assegurat que la participació als primers pressupostos participatius de Barcelona “ha estat molt positiva i per sobre d’altres ciutats“, com Madrid, Lisboa o Nova York.
