Són de la Trinitat Vella, del Besòs i del Raval, els barris on es van instal·lar fa anys amb les famílies, originàries de l’Índia, Bangladesh o el Pakistan. “Al meu país es juga molt a criquet i a mi també m’agrada”, diu Hafsa Noor. La passió per aquest esport la comparteix amb una seixantena de noies com ella, estudiants de secundària la majoria. Elles són les protagonistes del projecte ciutadà que encapçala els 200 finalistes més votats dels pressupostos participatius municipals.
Sense camp propi
Quatre equips femenins de criquet competeixen a la ciutat des del 2019. Ho fan amb l’impuls del projecte Criquet jove a BCN, integrat en el programa educatiu Convivim esportivament. Durant anys, el projecte s’ha dedicat a promoure aquest esport com a eina de cohesió social i a habilitar espais per practicar-lo.
Van començar entrenant-se en patis escolars i després en camps, per exemple de futbol, que els cedeixen per hores. Ara, però, “volem el nostre propi camp i no haver de demanar-lo als altres”, diu Samia Basharat, de l’equip de la Trinitat Vella. A més, aquests espais “estan bé per jugar a criquet sala”, una modalitat adaptada a camps petits, “però no per a criquet 11”, el format habitual d’aquest esport.
Una demanda creixent
“Un camp de criquet normal és gran i rodó i la gespa és natural”, explica la Samia. Així és com els agradaria que es condicionés el camp esportiu Julià de Capmany, a Montjuïc. Algunes jugadores de diferents barris ja s’hi trobaven abans per practicar plegades criquet 11, però el risc d’esfondrament va fer desmantellar aquest antic camp de futbol. Ara “no té aigua ni vestidors, és de terra”, detalla Nayab Fakhur.
Altres equips de la ciutat (hi ha uns 400 jugadors a Barcelona) també es beneficiarien de la remodelació. “És un esport identitari i és un dret mínim tenir un espai per practicar-lo”, afirma Anna Villalobos, coordinadora de Criquet jove a BCN, que impulsen el Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAi) i la Fundació per a l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB). El projecte es proposa també que l’esport sigui una eina d’empoderament, “que aquestes joves siguin representants de les seves comunitats”.
Empoderament femení
“Tinc moltes amigues que hi volen jugar però no ho fan perquè als pares no els agrada, diuen que les noies no han de jugar”, explica Noor. Ella té clar, però, que “les noies poden fer el mateix que els nois” i per això recomana “a totes les famílies que les deixin jugar”. No aspiren només a incorporar més noies originàries dels seus països, sinó que volen que el criquet sigui un esport per a tothom. “Un dia penso que hi haurà un equip internacional”, diu la Samia. “I jo vull ser jugadora de Catalunya o d’Espanya”, remata Noor.
