L’obertura del túnel de les Glòries de Barcelona, que aquest diumenge ha culminat amb la posada en marxa del sentit entrada, suposa un punt d’inflexió en la transformació d’aquesta plaça. Unes obres de llarga durada que han passat en mans de tres alcaldes: Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. El socialista Hereu va començar l’enderrocament dels murs de l’anella viària el 2008, Trias va culminar-ne la desconstrucció i va iniciar les obres del túnel que Colau, amb una aturada, ha culminat aquest 2022. De la primera fita a l’última: 14 anys d’obres amb retards i canvis de projectes.
Hereu enderroca els murs de l’anella viària
El març del 2007, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats veïnals de l’entorn de la plaça van signar el Compromís per Glòries, un document que posava per escrit els equipaments i la transformació urbanística de Glòries. Un any després, l’estiu del 2008, l’alcalde Jordi Hereu va iniciar l’enderroc dels murs de l’anella viària, “un pas històric” per acabar amb aquesta infraestructura olímpica i convertir Glòries en una plaça verda.
El document inicial preveia enllestir la desconstrucció de l’anella viària el 2013, però amb l’esclat de la crisi econòmica, es van endarrerir els plans. Al Compromís per Glòries queda recollit que la intenció de l’Ajuntament era fer dos túnels: un que dirigia el trànsit d’entrada a la ciutat des de la Gran Via cap a la Diagonal, i un que portava el trànsit de sortida per la Gran Via.
Trias aterra el tambor i comença el túnel
Amb l’arribada de Xavier Trias a l’alcaldia, les entitats veïnals de Glòries posen el crit el cel, ja que el nou govern municipal planteja una reordenació de la plaça i no una reforma en profunditat per motius econòmics. Finalment, s’acorda continuar amb l’enderrocament de l’anella viària, que s’ajorna fins a finals del 2013. Tot i això, no serà fins al febrer del 2014, després de treballs previs, quan les màquines comencen a desmuntar el tambor i redirigir el trànsit de la Gran Via arran de plaça.
Les obres de construcció del túnel viari comencen un mes abans de les eleccions municipals, l’abril del 2015. El projecte preveu finalment un únic túnel per soterrar la Gran Via en dues fases: una primera des del carrer de Los Castillejos fins al carrer de Badajoz (que s’havia d’enllestir en dos anys) i una segona fase per allargar la galeria fins a la rambla del Poblenou (dos anys més d’obres). Durant el mandat Trias, es convoca i resol un concurs internacional per dissenyar el parc de les Glòries.
Colau allarga el túnel i l’acaba
L’alcaldessa, Ada Colau, hereda el projecte i el 2016 comencen a aflorar retards. Una auditoria revela també sobrecostos en les obres i l’abril del 2017, dos anys després d’iniciar la construcció del túnel, el govern municipal (amb el vot contrari de l’oposició) decideix trencar el contracte amb les constructores i aturar les obres. Els treballs es reprenen onze mesos després amb un canvi substancial: fer de cop les dues fases del túnel, tal com demanaven les entitats veïnals.
En paral·lel, s’avança amb el parc de les Glòries, del qual s’estrena la part muntanya el 2019. Amb la represa de les obres, es fixa en l’horitzó la primavera del 2021 per acabar el túnel. El projecte es refà dues vegades per reforçar els túnels ferroviaris que creuen la plaça. Amb l’esclat de la pandèmia del coronavirus, s’aturen uns mesos les obres i el calendari es reformula amb la previsió d’obrir el túnel la tardor del 2021 en dues fases: primer de sortida de la ciutat i, a principis del 2022, d’entrada.
