A Barcelona s’expulsa una persona cada dia de casa seva, hi circulen més d’un milió de vehicles diaris i cada vegada tanquen més persianes de comerç de proximitat. Podem dir que Barcelona és una ciutat cuidadora? Hi ha alguns projectes com la transformació de la plaça de Sóller que volen canviar aquest paradigma i crear una ciutat més amable pel seu veïnat.

El Col·lectiu Punt 6 és una cooperativa de sociòlogues, arquitectes i urbanistes que treballen per integrar la perspectiva feminista en l’urbanisme. La transformació de la plaça de Sóller, al barri de Porta del districte de Nou Barris, és un dels millors projectes que ajuden a exemplificar què és l’urbanisme ecofeminista. L’entitat ha desenvolupat més de 400 projectes entre espais domèstics, comunitaris i públics.

Defensem una nova mirada de ciutat que et cuida, et permet cuidar els altres i també l’entorn des d’una perspectiva ecofeminista”
Blanca Valdívia, sòcia fundadora del Col·lectiu Punt 6

Contra la violència masclista

Un dels objectius de l’urbanisme ecofeminista és treballar per ciutats més segures sense violències masclistes i altres delictes d’odi. En el cas de la plaça de Sóller es va construir un altre equipament amb materials transparents i permeables perquè es pugui veure “què passa dins i què passa fora, és com uns ulls que acompanyen i cuiden les persones que estan a la plaça a diferents hores del dia”, segons la sòcia fundadora del Col·lectiu Punt 6, Sara Ortiz Escalante.

Els bancs mostren la diversitat

Abans es creia que un sol banc responia a les necessitats de tothom, a tots els cossos possibles. Però més enllà de la realitat, per exemple els bancs amb braços serveixen perquè la gent gran es pugui aixecar, és a dir, que cada banc respon a una necessitat diversa.

Els bancs són un element a l’espai públic que garanteix l’autonomia de totes les persones, però també serveixen per lluitar contra la mercantilització: “Per seure a l’espai públic no hem d’anar a la terrassa d’un restaurant o un bar, ha de ser un lloc on tots i totes ens hi puguem trobar”, reconeix Roser Casanovas, sòcia fundadora del Col·lectiu Punt 6.

Una plaça feta per als veïns i veïnes

Fa uns anys, el Col·lectiu Punt 6 va poder acompanyar el districte i les entitats veïnals del barri per repensar participativament des d’un àmbit d’urbanisme ecofeminista com volien transformar la plaça i millorar la vida de les persones que viuen al seu voltant.

L’urbanisme ecofeminista s’introdueix a través de la participació comunitària de les persones veïnes, però en la seva diversitat perquè al llarg de la història les dones i altres subjectes dissidents han estat exclosos de les decisions urbanístiques. Així doncs, el Col·lectiu Punt 6 va preguntar a les veïnes com volien que fos la plaça.

Treballem els espais integrant les cures, la percepció de seguretat i la participació comunitària com a eixos transversals”
Blanca Valdívia, sòcia fundadora del Col·lectiu Punt 6

Més de 60 veïns i veïnes van aportar durant un cap de setmana les seves propostes, “necessitats, aspiracions, desitjos de com volien que fos aquesta plaça“, concreta la sòcia fundadora Marta Fonseca Salinas. Abans, la plaça tenia murs i estava tancada als veïns i veïnes. La nova proposta ha obert la plaça per fer-la més accessible perquè sigui un espai de trobada i de connexió per tot el barri.

Col·lectiu Punt 6, amb la Llei de barris

El Col·lectiu Punt 6 va néixer després de l’aprovació l’any 2004 de l’anomenada Llei de barris. Una normativa pionera que posava en marxa mesures socials i urbanes, i que constava de vuit punts bàsics a desenvolupar, sent el camp 6, l’equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i els equipaments, per això s’anomenen Col·lectiu Punt 6 i el seu objectiu es transformar la ciutat cap a l’urbanisme ecofeminista.