Paul Berrondo dirigeix ‘Tramvia. Un desig’ al capdavant de la companyia +Teatre. Es tracta d’una adaptació lliure del clàssic de Tennessee Williams que fa funcions al Centre de les Arts Lliures Fundació Brossa fins al 18 de desembre. L’espectador rememorarà en alguns moments la versió cinematogràfica d’Elia Kazan, però veurà alhora una proposta nova.
“Hi ha 11 escenes com a l’obra de Williams i el plantejament és el mateix, però els diàlegs i la transposició al segle XXI són meus”, resumeix Berrondo, autor d’aquesta versió molt lliure, amb només quatre personatges i escurçada a 90 minuts (la meitat que la de Williams).
Violència masclista i salut mental
I és que els personatges tenen noms no sempre coincidents amb els de l’original (els d’elles sí, però Kovalski passa a ser Aitor) i l’acció “podria ser en qualsevol barri degradat del present”, segons Berrondo. “Williams va escriure l’obra a la meitat del segle XX i ara, quan parlem de maltractament, masculinitat tòxica o salut mental ho hem de fer d’una altra manera. Aquí els quatre personatges tenen problemes mentals derivats de no acceptar el monstre que duen a dins”, afegeix el director i autor del nou text.
Els conflictes del drama són els mateixos, però tenen orígens diferents. El desequilibri de la Blanca (Maria Lanau), per exemple, no ve de cap desengany sentimental, sinó d’un assumpte tèrbol inapropiat en una política de carrera com ella. “També aprofitem per accentuar el tema de les classes socials, atès que l’Estel (Cristina Brondo), la germana de la Blanca, va abandonar un entorn de classe benestant per viure amb l’Aitor”, rebla Berrondo. Amb Lanau, Hermés i Brondo hi ha Sergio Matamala com a Martí, el Mitch que a la famosa pel·lícula encarnava Karl Malden.
