La Unesco ha declarat aquest dimecres el toc manual de campanes espanyol Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La decisió l’ha pres el Comitè del Patrimoni Cultural de la Unesco, reunit aquesta setmana a Rabat. Actualment, a Espanya, perviuen més de 30 maneres diferents de toc manual de campanes, un llenguatge sonor que s’ha mantingut al llarg dels segles com un mitjà de comunicació comunitari.
El missatges codificats que es transmeten a través dels diversos pics són reconeguts per les diferents comunitats i contribueixen a estructurar la vida local. Serveixen per alertar la població d’esdeveniments naturals com incendis i inundacions, decrets municipals i celebracions. Existeix una gran varietat de sons determinada per les tècniques, el repic, el volteig i el mig volteig, combinades amb les habilitats dels campaners i les característiques físiques i les propietats acústiques de les campanes, les torres i els campanars.
Un llenguatge en perill d’extinció
La protecció d’aquest llenguatge per la Unesco suposa reivindicar i assegurar la continuïtat d’aquesta tradició, compartida per molts pobles d’Espanya. A més contribueix a protegir un sistema de comunicació en perill d’extinció per la manca de campaners, figura fonamental per salvaguardar aquesta pràctica ancestral.
La pràctica la transmeten els campaners a les generacions més joves, a través de grups i organitzacions de campaners que, a més de documentar i investigar la pràctica, també toquen i difonen l’art del toc tradicional de les campanes.
