La creativitat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona es revela, es fon, es grava, es modela, s’amassa o se cisella als 20 tallers i laboratoris tècnics que complementen les seves aules. Són l’essència d’uns estudis en què l’experimentació, l’agosarament i l’error formen part de l’aprenentatge per dominar diverses tècniques artístiques que inclouen 1.000 possibilitats, menys tenir les mans netes.
El gravat és “una de les tècniques que més atenta està als nous materials”, explica Gerard Espí, el mestre del taller, a un equip del ‘Plaça Tísner‘. Al seu costat, una alumna practica la calcografia sobre zenc i altres experimenten amb el tetrabrick, un material dúctil i barat que és perfecte per fer mil i una provatures. “El taller és el que més es pot aprofitar a la carrera de Belles Arts“, afirma l’estudiant Laia Alfonso Garcia, “aquí, si et surt alguna cosa malament, segueixes i ja està”.
La fosa és una tècnica complexa. És com un regal, fins que no l’obres no saps què et trobaràs”
Experimentar, experimentar i experimentar
Al taller de fosa treballen el metall, concretament el bronze i l’alumini. És una tècnica complexa, reconeix el professor d’escultura Enric Teixidó, perquè no es manipula el material definitiu, sinó un de transició (que pot ser el fang o la cera). “Això és com un regal, fins que no l’obres, no saps què et trobaràs”.
La professora Montse Carreño comenta que al taller de serigrafia hi ha unes joves “experimentant amb tamponatge”. Aquest és el verb que més fan servir, mestres i estudiants, per referir-se al seu treball als tallers: experimentar. Una n’és Núria Díez, està fent el seu TFG (Treball de Fi de Grau) posant el focus en el seu entorn més proper: “He volgut vincular la mort de la meva àvia amb el naixement del meu nebot. Dues persones de la mateixa família que no es coneixeran mai”.
Tots els àmbits imaginables de les arts
Al curs 2022-23 s’han matriculat 1.600 alumnes a la Facultat de Belles Arts. Tots ells passen més de la meitat de les hores lectives fent pràctiques a tallers com els de tipografia, pedra, metalls, modelatge, ceràmica, escaiola i sorra o art sonor, entre altres. Pel LabMedia, vinculat a les arts audiovisuals, poden arribar a passar mig miler de joves per any. “Tenim l’oportunitat de tocar tots els àmbits que et puguis imaginar de les arts: teixits, dibuix, foto, vídeo…”, afirma l’estudiant de Belles Arts Ot Orriols.
Quan surts d’aquí tothom et diu: no viuràs d’això. Jo els dic que ja em buscaré la vida”
“Estem en un moment especial“, afirma la professora Montse Carreño: “El jovent vol coses ràpides però al mateix temps necessita tornar a processos lents“. I afegeix que malgrat “són molt tecnològics” torna a haver “un gust per la materialitat“. Uns joves artistes que no tenen gaire clar que puguin dedicar-se professionalment a allò que tant els agrada, però que saben que d’una manera o d’una altra sempre estaran vinculats al fet de crear. Ho explica molt clarament l’estudiant de Belles Arts Núria Díez: “Quan surts d’aquí tothom et diu: no viuràs d’això. Jo els dic que ja em buscaré la vida“.
