L’any 1929, Virginia Woolf va defensar en el seu cèlebre assaig que una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia per poder escriure. Dues dècades abans d’aquesta publicació, Francesca Bonnemaison va tenir la mateixa idea i va crear la Biblioteca Popular de la Dona d’Europa a la parròquia de Santa Anna de Barcelona.
La iniciativa va créixer, un any després, amb la incorporació de l’Institut de Cultura i es va traslladar primer al carrer d’Elisabets i, fa just 100 anys, a Sant Pere Més Baix, on milers de dones de totes les classes socials assistien a conferències i classes de feminisme, cuina, matemàtiques, comptabilitat, delineació, costura o educació física.
No només va crear un espai de formació per a les dones obreres, sinó que aquí hi havia més de 30.000 dones de totes les classes socials”
150 anys després del naixement, el llegat de Bonnemaison segueix viu avui en aquell mateix espai amb la biblioteca pública que porta el seu nom (amb un fons especialitzat en dones i feminismes de més de 8.000 documents) i en el Centre de Cultura de Dones La Bonne, que des da fa 20 anys s’ha convertit en l’habitació pròpia de Barcelona.
Es tracta d’un viver per a la recerca, el pensament i l’activisme en què conflueixen diversos feminismes i que dota les creadores dels recursos necessaris per a la seva pràctica artística. Seguint els principis de la seva fundadora, a La Bonne s’hi ofereixen sobretot residències per a projectes audiovisuals i radiofònics (a través de Ràdio Paquita) però també per a la performance, les arts escèniques i les arts vives.
Una cambra encara necessària
Segons explica a ‘Plaça Tísner‘ la directora artística de La Bonne, Marta Vergonyós Cabratosa, el projecte d’una cambra pròpia per a les dones continua sent “imprescindible” avui perquè encara no s’han assolit els nivells de paritat de gènere en la creació.
En l’àmbit d’especialització d’aquest espai, l’audiovisual, els percentatges són clars: només hi ha un 30 % de dones al capdavant de la direcció, el guió o la fotografia de les pel·lícules estrenades el 2022, segons dades de Dones Visuals. Només en el muntatge s’ha arribat al 50 %. A més a més, les directores tenen un 40 % menys de pressupost que els directors per desenvolupar els seus projectes.
Hi ha una falsa idea d’igualtat que no és real, només has de mirar estadístiques de quantes dones exposen als museus o passen de l’òpera prima”
Les entitats feministes de La Bonne
Des de les treballadores de les fàbriques tèxtils de principis de segle fins a les de l’era digital, són moltes les dones que han passat per La Bonne. De fet, la comunitat està formada per una norantena d’entitats i organitzacions feministes, algunes de les quals fins i tot comparteixen espai físic. És el cas de l’associació Dones Visuals que, des del 2017, defensa, promou i fa efectiva la presència de les dones al sector audiovisual.
També hi tenen la seva seu les integrants de Sindillar. Es tracta del primer sindicat independent de treballadores de la llar i les cures que va néixer el 2011 amb una clara perspectiva de gènere, raça i classe. A través del que anomenen artivisme tèxtil, reivindiquen el paper de les dones migrants no només en les cures, sinó també en la generació de cultura.
