El periodista cultural Nil Martín López ens proposa al ‘Plaça Tísner‘ sis obres de teatre que podem anar a veure aquest inici de temporada a Barcelona. Si bé a l’estiu ja hem pogut descobrir grans propostes d’arts de carrer a la Fira de Tàrrega o hem tingut muntatges sorprenents a la Mercè, ens centrem ara amb la cartellera de la ciutat. Estrenes de tots els estils: de teatre, de dansa, de circ o de teatre musical.
‘Estimadíssims malvats’
Víctor Borràs Gasch i Teatre Nu
Jordi Vidal, a qui ja havíem pogut veure fa poc amb la celebrada ‘Guillermotta’, pren ara un registre força diferent i l’espectacle és per damunt de tot una exhibició dels seus dots actorals i musicals. Vidal interpreta cançons de crims que potser coneixem (‘La cançó del lladre’ o ‘La presó de Lleida’) mentre passa del drama al clown, del terror a la comèdia, amb molta facilitat.
I això, segons Nil Martín, gràcies als arranjaments de Laia Vallès, que aconsegueixen transmetre aquestes melodies, que eren el que feia que la gent cantés les cançons sense adonar-se dels missatges macabres que s’hi contenien, però amb un to molt contemporani.
Tantarantana, fins al 8 d’octubre
‘Rovira vs. Rodríguez’
C. Clemente i N. Valente
Saltem del teatre musical al teatre de text. De fet, a un espectacle del qual Nil Martín ja n’havia fet alguna pinzellada l’estiu passat, com a part d’una trilogia catalanoargentina als teatres de proximitat de la xarxa On el teatre batega de Barcelona.
En aquesta peça, que és l’última de la trilogia, tenim a escena dues famílies: una de catalana i una d’argentina. La Mercè i la Sílvia, les matriarques d’ambdues famílies, s’han enamorat i propicien la trobada perquè les famílies es coneguin. Aquesta situació servirà de disparador perquè surtin a la llum secrets familiars i prejudicis, tot plegat amb un to còmic però també amb un rerefons dramàtic.
Sala Versus Glòries, fins al 15 d’octubre
‘This is not’
Aina Alegre
El nou espectacle de la coreògrafa catalana de projecció internacional Aina Alegre reuneix a sobre l’escenari quatre instrumentistes de vent metall i cinc ballarines. Un espectacle enèrgic i multisensorial, que ja es va poder veure al festival Grec d’aquest estiu passat i que se centra en l’aire.
Nil Martín explica que la coreògrafa parteix en part de la sensació de “falta d’aire” que vam sentir en el confinament de la pandèmia, en què l’aire era una amenaça, però també de la falta d’aire que sentim quan no som lliures de fer el que voldríem. El títol dona joc per a moltes interpretacions, però Aina Alegre diu que no ja és una primera revolució.
Mercat de les Flors, del 5 al 7 d’octubre
‘La muda’
Marina Guiu
Un espectacle autoficcional de Marina Guiu, interpretat per ella mateixa i codirigit amb Raquel Arnaiz, que denuncia els abusos sexuals infantils des de la perspectiva d’una supervivent. Les dades són preocupants: un de cada cinc menors pateix abús sexual infantil abans dels 17 anys, i més de la meitat dels casos tenen lloc en l’entorn familiar.
Doncs Marina Guiu denuncia això, però també el silenci de les víctimes, la incapacitat de parlar del que els va passar en molts casos fins ben entrada l’edat adulta. ‘La muda’ té dues cares: una peça escènica, que es pot veure a la Sala Fènix, i una peça pictòrica, perquè Marina Guiu també és artista plàstica.
Sala Fènix, del 4 al 22 d’octubre
‘Le congrès ne marche pas’
La Calòrica
Es tracta de la companyia de moda del moment. De fet, ja no queden entrades per cap funció a Barcelona, i ja comencen a volar en les altres cinc poblacions de Catalunya, on hi ha funcions confirmades. Per qui no perdi l’esperança de veure’ls, a la pàgina web hi ha una llista d’espera.
L’obra ens parla del Congrés de Viena del 1814 i de la fi de l’Antic Règim. Un congrés que va ser un desastre i va acabar sent una festa que va durar nou mesos. A l’espectacle es manté la ironia, els vestuaris i les caracteritzacions impossibles marca de la casa. Però qui esperi el ritme trepidant d’altres obres seves, aquí en trobarà un de més pausat. Una nova aposta de La Calòrica que la consolida com una companyia d’èxit, imprescindible, i que no es cansa de seguir explorant.
Teatre Lliure, fins al 22 d’octubre
‘La línia vermella’
Paula Castillo
I, per acabar, una obra en què un dels protagonistes és el mateix Nil Martín, col·laborador d’aquest programa. Es tracta d’un espectacle sobre persones que es troben al metro. Un hàbitat habitual per a molts de nosaltres que la companyia agafa com a metàfora de la vida.
Relacions que comencen, que s’acaben, on passen trens que pots agafar, o perdre, i també on pots coincidir en un vagó amb gent que preferiries no trobar-te. Un retrat una mica “petardo” en què juguen amb tots els personatges del metro, fins i tot amb les actuacions que s’hi poden trobar. I com diu el propi Martín, “amb moltes altres sorpreses que no es poden revelar”.
Tantarantana, del 28 de setembre al 15 d’octubre
