Quan Lluís XV va morir sobtadament l’any 1774 va deixar un afer pendent: un collar impagat de 647 diamants (el més car de la història) que havia de regalar a la seva amant Madame du Barry. Així va començar una història d’estafadors i farsants que van comprar la joia fent creure que era una extravagància més de Maria Antonieta.
L’engany va contribuir a escalfar l’ambient que va fer esclatar la Revolució Francesa i és, també, el punt de partida de l’obra ‘El collar de la reina’, que pren el relleu als ‘Buonaparte’ al Teatre Akadèmia fins al 25 de febrer. Un equip de ‘Plaça Tísner‘ ha assistit a un assaig.
Una comèdia a quatre mans
Ricard Farré i Arnau Puig, que fa dos anys ja van adaptar junts ‘El bon policia’ de Santiago Rusiñol, s’han aventurat ara a construir un text de zero que mai no s’havia portat al teatre.
Circulen diverses versions de la història i hem intentat trobar la que més s’ajusta a la realitat”
Per fer-ho, s’han documentat a partir de la novel·la homònima publicada per Alejandro Dumas el 1849 i la biografia de Maria Antonieta, de Stefan Zweig, entre altres fonts. “Circulen diverses versions de la història i hem intentat trobar la que més s’ajusta a la realitat“, comenta Puig, que confessa que la història és tan hilarant que sovint costa de creure que alguns dels fets i dels personatges siguin reals.
11 personatges per a dos actors
El resultat d’aquest procés de creació és una comèdia amb aires de vodevil i amb un ritme escènic frenètic que ha suposat tot un repte per als intèrprets.
Hi ha moments en què tenim cinc segons per fer el canvi,
ha estat una feinada de rellotgeria”
El mateix Puig interpreta, juntament amb l’actriu Marta Pérez, els 11 personatges de l’obra. “Hi ha moments en què tenim cinc segons per fer el canvi, ha estat una feinada de rellotgeria“, explica Pérez.
Adrià Aubert i Carla Coll dirigeixen aquesta trepidant posada en escena que és possible també gràcies al vestuari de Maria Albadalejo, l’atrezzo de Montse Farrarons i l’escenografia d’Enric Romaní que es conjuguen per facilitar els canvis ràpids de personatge. La il·luminació de Daniel Gener i el so de Damià Duran són també clau perquè l’espai estigui en transformació constant.
