Fa més de 200 anys, dos germans es van reunir una nit de febrer, a prop de Vitòria, per decidir els destins d’Europa. El seu cognom: Buonaparte. Ara, el rei d’Espanya i l’emperador dels francesos tornen a trobar-se, però en aquest cas a Barcelona, al Teatre Akadèmia, i tot gràcies a Sílvia Munt, Pau Roca, David Bagés, Oriol Guinart i amb la ploma de Ramon Madaula. Al ‘Plaça Tísner‘ ens posem imperials per a rebre a tot un conqueridor… en calçotets.

Buonaparte i Bonaparte

Napoleó Bonaparte s’atura en una casa pairal a prop de Vitòria el 5 de gener del 1808. Al cap d’una estona arriba el seu germà Giuseppe, coronat com a Josep I d’Espanya, a qui els espanyols coneixen com a Pepe Botella. L’emperador està molt enfadat, perquè el seu germà, a qui ell mateix ha col·locat en el tron d’Espanya i de les Índies, ha sortit corrents de Madrid al primer senyal de problemes. La trobada es va produir i està ben documentada, el que es van dir és un misteri… o potser no tant.

Ramon Madaula s’ha capbussat en documents de l’època, diaris i cartes per esbrinar què es devien dir aquests dos homes tan poderosos, que tenien a les seves mans el destí de milions de persones, però que en el fons no deixaven de ser un germà gran i un de petit amb les petites rancúnies que podem trobar a totes les famílies. El resultat és ‘Els Buonaparte’, la comèdia que Sílvia Munt ha portat a escena amb Pau Roca en el paper de l’emperador cors que va conquerir Europa.

L’emperador va (quasi) despullat

A ‘Els Buonaparte’, Napoleó es passa gairebé tota l’obra o despullat o en calçotets de l’època. El mateix passa amb el seu germà Giuseppe. Tots dos amaguen les seves misèries darrere dels lluentons de l’uniforme militar, però un cop en roba interior, l’espectacle ens revela dos personatges mancats d’amor, menjats per les petites enveges i molt reconeixibles.

Dos individus corrents, humanitzats pel talent còmic de Ramon Madaula i per la feina de Sílvia Munt i del seu repartiment. L’espectacle acaba funcions el 14 de gener, però segur que el podrem veure ben aviat en alguna altra sala.

El “mosaic” de Sílvia Munt i Pau Roca

  • Una vocació: la d’intèrpret. Tant la Sílvia com el Pau s’hi van posar de joves, fent cinema, teatre o televisió, i ben aviat van despuntar com alguns dels rostres més populars de les seves respectives generacions.
  • Una altra vocació: la direcció. Tant la Sílvia com el Pau han fet el salt a l’altre cantó de l’escenari per dirigir projectes com ‘Història’, ‘Dubte’, ‘Así bailan las putas’ o ‘Les noies de Mossbank Road’.
  • Una companyia: Sixto Paz. Ja fa una dècada que el Pau va fundar amb uns amics aquest projecte, que s’ha fet un lloc en el panorama teatral a partir de propostes imaginatives i sovint eclèctiques.
  • Un company: Ramon Madaula. L’intèrpret sabadellenc ha actuat com a parella de vida i de professió de la Sílvia, que l’ha dirigit en diverses ocasions i que, ara, per primera vegada, s’encarrega d’un dels seus texts com a dramaturg.
  • Una família: Els Buonaparte. La nissaga que va regir els destins d’Europa a principis del segle XIX ha aconseguit, 200 anys més tard, reunir la Sílvia i el Pau sota el sostre del Teatre Akadèmia.
  • Una plaça: la del Mercat, al Clot, en el cas de la Sílvia, i la de la Virreina, en el cas del Pau. Dues places populars per on s’ha passejat molta gent… tot i que, sospitem, mai van ser trepitjades per Napoleó Buonaparte.