L’espectre sonor del compositor Philip Glass, nom destacat de la música minimalista, pren un nou caràcter a ‘Glassforms’. Bruce Brubaker i Max Cooper uneixen talent transformador en aquest espectacle en què homenatgen un dels seus referents artístics i traslladen la seva obra a nous horitzons.
A ‘Glassforms’, el pianista d’Iowa —exponent de l’anomenada clàssica alternativa— i el científic i productor de techno irlandès reformulen les composicions de Glass valent-se de l’electrònica. Dalt de l’escenari, Brubaker interpreta les peces de Glass al temps que aquestes prenen una nova vida en contacte amb els sintetitzadors. Una traducció sonora simultània que Cooper acabada de tractar i modular incorporant altes elements i melodies.
Aquesta creació múltiple se serveix de la tecnologia creada per Alexander Random, que possibilita reestructurar i generar nous patrons a partir de la música original, en aquest cas la interpretació de Brubaker al piano, en directe. Després de ser presentat a la Filharmònica de París i el Barbican Center de Londres, ‘Glassforms’ es va poder veure al Sónar 2019. A Barcelona, Bruce Brubaker i Max Cooper van compartir alguns dels 11 temes que el projecte ‘Glassforms’ inclou en el seu format disc.
‘Glassforms’ suposa en un pas més en la carrera de Brubaker i Cooper, dos artistes procedents d’universos creatius ben diferents però amb l’experimentació i l’avantguarda com a esperit comú. Bruce Brubaker està considerat un revitalitzador de la música clàssica i les seves peces han estat remixades per rellevants productors de l’escena electrònica. És el cas de Max Cooper, doctorat en biologia computacional però centrat en la carrera musical des del 2010. Cooper ha estat aplaudit per les seves diverses creacions que beuen de tota mena de gèneres i estils, des de la música de compositors d’avantguarda a l’indie o el mateix tecno.
