Endodance

Cada diumenge posem de gala certs mots i expressions que no ens agradaria que passessin d’esquitllentes i que destriem especialment de l’actualitat informativa. Mirarem d’endiumenjar-los.com es mereixen. Aquest cop posem el focus en la paraula “endometriosi” arran de la 5a edició de l’Endodance, que vol recaptar fons per a la investigació d’aquesta malaltia crònica, que afecta el 15 % de les dones.

Què vol dir “endometriosi”

L’“endometriosi”, segons el Termcat, és un “trastorn caracteritzat per la proliferació de teixit similar a l’endometri en localitzacions que no li corresponen, com és el gruix de la paret uterina, els ovaris i, fins i tot, fora dels òrgans corresponents a l’aparell genital.” Afecta una de cada 10 dones, està relacionat amb la infertilitat i provoca dolor pèlvic i durant i després de les relacions sexuals.

Actualment, arran de la demanda feminista per exigir més visibilització d’aquesta afecció —i d’altres problemes de salut que afecten les dones—, l’“endometriosi” és una paraula que té cada vegada més ressò.

L’esbocinarem lèxicament.

Per què “endometriosi” és un compost culte, i què vol dir això?

Hi ha, fonamentalment, dues maneres de formar paraules noves, per una banda hi ha la derivació (“petit–>petitet”) i, per l’altra, la composició, que és la combinació de dues o més peces lèxiques. En l’àmbit científic i tècnic, el recurs per a la formació de vocabulari nou és la formació sàvia o culta, que és quan una paraula està formada per una base lèxica que prové del grec o del llatí. Del mot resultant en diem compost culte.

La paraula “endometriosi” prové per derivació d’“endometri”, compost culte format per “endo-” i “-metr”, del grec, i afegeix una altra peça lèxica que també és grega “-osi”. Així doncs, està formada per tres components lèxics que provenen del grec, ni més ni menys:

  • “endo-” del mot “éndon”, que significa “dins”, “intern”
  • “-metr-” del mot “métra”, que vol dir “úter”
  • “-osi” mot “õsis”, que vol dir en terminologia mèdica “estat patològic”

Altres paraules tècniques creades a partir d’aquestes peces cultes

Els prefixos i sufixos grecs o llatins, com si fossin peces d’un trencaclosques lèxic, serveixen per encaixar-los i, seguint les regles de formació de mots, formar noves paraules. Amb les peces del puzle amb les quals s’ha format “endometriosi” —”endo-“; “-metr-“; “-osi”— també n’hi ha d’altres, per exemple: “endocarpi”, “endoderma”; “metrorràgia”, “miometri”; “queratosi”, “nefrosi”, etc.

Després del mot “mercè”, ja tenim al sac la segona paraula endiumenjada, i ja en sabem alguna cosa més.