Esteles de condensació dels avions a Barcelona. Foto: Alfons Puertas
@alfons_pc

El món s’ha aturat durant uns dies. La frenada de l’activitat industrial, el trànsit o la navegació ha fet minvar de forma molt notable la concentració de contaminants a escala planetària, així com les emissions de diòxid de carboni. El trànsit aeri no s’ha aturat, però sí que ha davallat en un percentatge altament significatiu.

Què són els deixants de condensació dels avions?

Es tracta de la traça o rastre que deixen els avions al seu pas. L’aspecte és de fum, però en realitat es tracta de cristalls petits de gel, de veritables núvols alts generats de forma artificial.

Els motors de reacció dels avions empren querosè com a combustible. Quan es produeix la reacció de combustió s’originen dos gasos: vapor d’aigua i diòxid de carboni. A banda, s’alliberen impureses durant el procés i s’alliberen també petites partícules en suspensió.

Aquestes partícules en suspensió actuen com a nuclis de condensació, és a dir, al seu voltant es produeix la condensació del vapor d’aigua alliberat durant la combustió. En realitat, com que la temperatura és molt baixa a aquella altura —al voltant de 40 graus sota zero— el que es formen directament, normalment, són cristalls petits de gel.

Els cristalls de gel generats formen, en definitiva, veritables núvols alts. Es tracta, doncs, d’un núvol especial generat a causa de l’activitat humana.

Per què sovint es mantenen al cel, però en altres ocasions es desfan immediantament?

En deteminades situacions meteorològiques la traça dels avions no es desfà al cap d’uns segons, sinó que es manté al cel durant molta estona. A vegades, fins i tot, tendeix a eixamplar-se i guanyar exensió.

Això passa, precisament, quan hi ha cert contingut d’humitat a les capes altes de la troposfera per on circulen els avions comercials —a uns 10 km d’altura aproximadament. La humitat elevada afavoreix que els cristallets de gel del deixant de condensació no s’evaporin, sinó que es mantinguin i s’escampin al cel. Això sol passar quan s’aproxima un canvi de temps o una pertorbació.

Si, per contra, el rastre es desfà amb celeritat un cop ha passat un avió, indica que l’atmosfera és estable —si més no a aquella altura— i que per tant no s’acosten pluges ni temps inestable.

Si les veiem a l’estiu de bon matí, o al vespre, als Pirineus podem preveure la possible formació de tempestes a partir del migdia.

Es tracta, en definitiva, d’un senyal que permet preveure un canvi de temps amb unes quantes hores d’antelació.

Una situació excepcional que s’usarà per a estudis posteriors

El sistema frontal de dimarts, 7 d’abril, no va ser precedit, com en altres ocasions, per traces de condensació que s’estenien i es matenien al cel tot anunciant l’arribada del canvi de temps. La causa va ser el poc trànsit aeri d’aquests dies. En situacions similars, en un context normal, els rastres poden ser abundants i en alguns casos es poden veure, fins i tot, a través de les imatges del satèl·lit Meteosat.

Els experts probablement aprofitaran l’absència d’avions circulant per tal de realitzar estudis que permetin valorar quin és l’efecte real de les traces de condensació dels avions a augmentar l’efecte hivernacle i reflectir la radiació solar.

Així ho va explicar Albert Borràs, meteoròleg de l’Observatori de Pujalt.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a