bolets 2020

El febrer i març càlids i secs d’aquest 2021 no han estat gaire propicis per a la crescuda de bolets de primavera. La temporada podria millorar amb l’arribada del més d’abril i facilitar la florida de moixernons, múrgoles, carreretes (també conegudes com a cama-secs) i llenegues. 

On trobar bolets ara a la primavera?

L’inici del mes de març va coincidir amb la relaxació d’algunes mesures de confinament per a la covid-19, i sense delimitació comarcal. Això ha facilitat anar a buscar bolets als boscos i prats d’altres comarques on hi creixen amb més facilitat, com per exemple, el Montseny, les Gavarres, les Guilleries, el Collsacabra, el Montnegre i el Corredor, el Moianès, les muntanyes de Prades, el Parc Natural dels Ports, el Montsec, el port de Comiols i zones encara més elevades del Pallars, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya o el Ripollès.

Moixernons

El moixernó creix formant grups, com la carrereta, en prats i en matolls no gaire espessos. Es tracta d’un bolet blanc i que es coneix perquè es diu que fa olor de farina fresca. Té un peu gruixut i el barret té làmines fines per sota, blanques o lleugerament grogues.

Les comarques més propícies per trobar-ne són el Pallars, l’Alt Urgell i el Berguedà.

Múrgoles

És un bolet que només surt a la primavera i acostuma a sortir en terrenys remoguts, on hi ha hagut recentment un incendi o tala d’arbres. També se’n troben a prop de rieres, als vessants assolellats, prop de freixes o avellaners, en llocs on s’acumulen fulles o en camins on el pas d’excursionistes o ciclistes ha remogut sorra. Se’n troben després de dies plujosos.

Carreretes

Les carreretes, o cama-secs, es troben principalment entre l’herba dels prats dels Pirineus, formant caminets. De fet, el seu nom prové precisament d’aquesta característica. Per trobar-ne ens podem fixar en el fet que entorn de les carreretes l’herba és més alta i fosca que la de la resta del terreny.

Es tracta d’un bolet de talla petita i un tronc llarg i prim, de color marró.

Marçot

El marçot també es coneix com a bolet de neu, ja que acostuma a créixer just després que es fongui la neu, o bolet d’esquirols, perquè també és un aliment molt preuat per aquests animals. Forma part de la família de les llenegues i té tonalitats variables, entre el blanc dels exemplars més petits, i el gris i negre dels bolets més grans i madurs. La part del tronc sol ser blanca i el barret és còncau, amb làmines gruixudes i aixecades. Quan neix està mig enterrat i sovint forma erols amb diversos exemplars. Després de les darreres nevades als Pirineus, segur que aquests propers dies se’n trobaran alguns.