Barcelona, Llombardia, Madrid, Pequín, Europa… I així podríem seguir fins a anomenar totes les regions del planeta. La causa? La caiguda en picat de les emissions de carboni per culpa de la pandèmia del coronavirus. Només cal observar algunes imatges i gràfics per veure que la paralització de les ciutats i de moltes indústries arreu del món està fent millorar la qualitat de l’aire, a la vegada que es deixen d’alliberar tones i tones de gasos d’efecte d’hivernacle.
De fet, la disminució de les emissions de diòxid de carboni podria arribar a ser enguany la davallada més alta dels últims 75 anys, des de la Segona Guerra Mundial, tal com ha informat l’organització Global Carbon Project (GCP).
Segons el president d’aquesta organització, Rob Jackson, la producció de carboni podria caure més del 5 % aquest 2020. Aquesta dada contrasta molt amb l’última gran crisi financera, la del 2008, on la paralització de molts sectors només va fer disminuir les emissions un 1,4 %. Per altra banda, l’organització també destaca que la pandèmia del coronavirus causarà la primera disminució de les emissions de carboni des de la crisi del 2008.
Davant d’un repte inimaginable
La comunitat científica feia temps que alertava els governs que les emissions globals havien de començar a disminuir a partir del 2020 per evitar el pitjor impacte del canvi climàtic. Aquestes prediccions científiques representen una bona notícia enmig de la crisi sanitària. Però no n’és suficient.
L’actual confinament ha posat de manifest el gran repte que té la humanitat al davant si es vol arribar a l’objectiu de l’Acord de París. Segons un informe de les Nacions Unides publicat el novembre del 2019, les emissions haurien de començar a caure un 7,6 % de mitjana a l’any entre 2020 i 2030 per arribar a l’Acord de París de limitar la pujada de les temperatures globals en 1,5 ºC.
Així doncs, salta a la vista que la magnitud de la crisi de la covid-19, que ha obligat a paralitzar tot el món, queda lluny en comparació amb la reducció de les emissions de carboni que caldrien fer per tal complir amb l’Acord de París.
Coronavirus could trigger biggest fall in carbon emissions since World War Two – but any decline could be short-lived: According to predictions from the Global Carbon Project, COVID-19 could cause the biggest drop in carbon emissions since the Second… https://t.co/kHnW99Em3J pic.twitter.com/IJmyG1WVZz
— WEF Context (@WefBot) April 4, 2020
I després de la crisi?
Per altra banda, cal destacar que aquesta caiguda de les emissions del 2020 no haurà estat a causa d’uns canvis estructurals. Per tant, un cop s’acabi el confinament, es preveu que les emissions tornin a augmentar considerablement arreu del planeta.
Els experts insisteixen que la disminució de les emissions a causa del coronavirus serà de curta durada i que tindrà poc impacte en la concentració de diòxid de carboni, que fa dècades i dècades que s’acumula a l’atmosfera. Només cal mirar enrere. Després que les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacles baixessin per la crisi financera mundial del 2008, van augmentar un 5,1 % durant la recuperació, segons dades del GCP.
De fet, el patró d’un ràpid repunt ja ha començat a veure’s a la Xina, on les emissions van caure un 25 % per les mesures estrictes del confinament i del tancament de fàbriques per contenir el coronavirus a principis d’aquest any. Però d’ençà que s’han començat a aixecar les dures restriccions, les emissions estan retornant al rang normal del país.
