El temporal Gloria de finals de gener va suposar un abans i un després en les reserves d’aigua dels embassaments catalans. En aquell moment es van omplir de cop i en molts casos va ser necessari obrir comportes. Des de llavors les reserves són realment bones, tot i la irregularitat pel que fa a precipitacions al llarg dels mesos de febrer i març.
Com es troben els pantans ara?
Actualment les reserves d’aigua dels embassaments de les conques internes de Catalunya –els que abasteixen d’aigua Barcelona i l’entorn metropolità- es troben al 93 % de la totalitat. Són unes dades excel·lents que permeten assegurar l’abastament d’aigua de cara als pròxims mesos i l’estiu.
Es tracta d’uns registres realment bons, superiors a la mitjana dels darrers 10 anys per aquestes dates un 79 %. També supera les reserves d’ara fa un any, moment en el qual se situaven al 84 % de la seva capacitat.
Es embassaments de la conca de l’Ebre, segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, es troben actualment al 77 % de la seva capacitat, tres punts i mig per sobre que ara fa un any. Convé recordar que la capacitat d’aquests pantans és de més de 1.800 hectòmetres cúbics, gairebé el triple que els de les conques internes de Catalunya.
Encara s’ha de fondre la neu de les muntanyes
La neu actualment encara cobreix les cotes mitjanes i altes dels Pirineus. Les baixes temperatures de les darreres setmanes, combinades amb diversos episodis de precipitació, fan que el mantell sigui continu arreu, sobretot per damunt de 2000 m. De moment la previsió del temps a curt i mitjà termini no augura cap ascens prou rellevant del termòmetre que pugui fondre, de forma sobtada, la neu d’aquest entorn.
Convé recordar, però, en el cas de les conques internes, el volum d’aigua emmagatzemat en forma de neu no és habitualment gaire significatiu en relació amb el volum total d’aigua que emmagatzemen els pantans a causa de la superfície relativament reduïda de les muntanyes que tributen cap a les valls d’aquestes conques. Es tracta, bàsicament, de les capçaleres del riu Cardener (Port del Comte), del Llobregat i Bastareny (Cadí-Moixeró) o del Ter i el Freser, aquestes darrers, sí, amb una superfície més notable.
Sigui com sigui, aquests dies hi ha molta més neu que ara fa un any en aquest àmbit, amb gruixos de 50-100 cm a cotes altes.
Al Pirineu Occidental, en canvi, la neu acumulada al llarg de l’hivern i la primavera suposa una reserva realment notable a causa de la gran superfície que representen les muntanyes i vessants que tributen als torrents i rius que conformen la conca de l’Ebre.
En aquest sentit, i segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHEBRO), el volum d’aigua equivalent en forma de neu -en hectòmetres cúbics- a les conques de la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa, la Valira, el riu Segre i la Garona és ara de 969 hectòmetres cúbics, un valor superior a la mitjana dels darrers cinc anys per aquestes dates que seria de 759 hm3. També és un registre clarament superior al d’avui fa un any -més del doble- que era de només 430 hm3.
Per tenir una referència de què suposa aquest volum de neu en aigua equivalent que s’acumula al Pirineu lleidatà (969 hm3), cal tenir present, per exemple, que el pantà més gran de Catalunya -el de Canelles- té una capacitat de 679 hectòmetres cúbics.
Els mapes a llarg termini auguren un abril plujós, un bona notícia per continuar incrementant les reserves.
