El cartell de les Festes de la Mercè 2020 s’ha inspirat en la plaga de llagostes del segle XVII, que va facilitar la devoció dels ciutadans de la ciutat per la patrona actual. Analitzem si es podria repetir una plaga com aquella en el context de canvi climàtic, en ple segle XXI.
La plaga de llagostes del 1687
La plaga de llagostes de final del segle XVII va comportar que els ciutadans de la ciutat confiessin en la Mare de Déu de la Mercè per salvar-se’n i des d’aleshores se celebra la festa en homenatge a aquesta patrona, destronant la que hi havia fins aleshores, Santa Eulàlia.
Mariano Barriendos, climatòleg de la Universitat de Barcelona, admet que “aquell va ser un període molt estrany. Un període força fred i sec al planeta. La part més severa del Late Maunder Minimum (1675-1715), amb grans bloqueigs anticiclònics sobre Europa. Dit això, tot el que en l’àmbit de riscos natural ha passat en temps previs, pot tornar-se a repetir. Estadísticament sempre es possible, i les probabilitats seran mes o menys altes segons les confluències de factors incidents. Les plagues de llagostes sempre són potencialment possibles i més quan tenim sequeres o desajustaments del sistema de pluges monzòniques. Per poc que un anticicló mediterrani impulsi aires de garbí, algun sud o sud-oest, la llagosta va pujant per la costa atlàntica d’Àfrica i arribar a la península Ibèrica. Fins i tot penetren cap a França. En definitiva, mutacions, migracions, extincions, aniran succeint com a resposta a adversitats anòmales climàtiques. Quan més alterat estigui el clima, més situacions excepcionals tindrem. Com la temporada actual de ciclons atlàntics“.
Barriendos apunta que, de la mateixa manera com ha passat amb la covid-19 i amb totes les plagues i epidèmies, cal tenir present el moment de l’inici de qualsevol anomalia. En referència amb la plaga del 1687, “les llagostes van sentir l’impuls de sortir d’una zona desfavorable i migrar. Aquell període, de fet, concentra infestacions de llagosta per tot Espanya amb alta freqüència. La component de sequera general en un ambient global més fred devia activar la genètica gregària i migratòria de l’espècie. Per poc que les masses d’aire propiciessin els moviments advectius en la direcció apropiada, les masses de llagosta en patró gregari es posaven en marxa”.
El clima propici per a les llagostes
Alguns estudis apunten que quan hi ha diversos anys secs i amb vents càlids augmenten considerablement les plagues d’erugues, pugó i llagostes, sobretot durant la primavera i principi d’estiu.
Durant la Guerra de Successió, a la corona espanyola i amb uns anys especialment durs meteorològicament, va haver també una plaga general de llagostes que va motivar la publicació d’un reial decret per part de Felip V, a principis d’octubre del 1708. La majoria d’aquells anys van ser secs, malgrat tenir primaveres plujoses. Un altre decret signat per l’aleshores monarca, amb data de l’11 de setembre del 1723, donava instruccions a les autoritats locals per organitzar extincions de llagostes i assumir-ne els costos per part dels comptes propis de cada localitat.
A mitjans del segle XVIII també hi ha constància d’una altra plaga de llagostes, també molt intensa i extensa. Pel que fa a meteorologia, aquells anys van tenir pluja primaveral amb certa entitat, un estiu extremadament sec i una tardor i inici d’hivern plujosos i amb freds no gaire intensos. Aquestes condicions meteorològiques van poder contribuir a la proliferació de llagostes, ja que aquests animals fan ous durant l’estiu i la llagosta no neix fins a la primavera següent. El poc fred va beneficiar la maduració dels ous.
A més, la pluja intensa i el poc fred de principi d’any poden facilitar un creixement prematur de les llagostes. Recordem que aquest 2020 es va produir el temporal Gloria a final de gener i aquest febrer l’Observatori Fabra va registrar el rècord de temperatura mai assolit en aquest mes.
Si les condicions meteorològiques d’aquest 2020 es mantenen gaires anys més, no seria estrany tornar a veure plagues de llagosta a la ciutat.
